Antoni tàpies

Antoni Tàpies Puig, marquès de Tàpies1 (Barcelona, 13 de desembre de 1923 - ídem, 6 de febrer de 2012), 2 va ser un pintor, escultor i teòric de l'art espanyol. Un dels principalsexponents a nivell mundial de d’informalisme, està considerat com un dels més destacats artistes espanyols del segle XX. L'obra de l'artista català gaudeix d'un centre d'estudi i conservació a laFundació Antoni Tàpies de Barcelona. De formació autodidacta, Tàpies va crear un estil propi dins l'art d'avantguarda del segle XX, en què es combinaven la tradició i la innovació dins d'unestil abstracte però ple de simbolisme,donant gran rellevància al substrat material de l'obra. Cal destacar el marcat sentit espiritual donat per l'artista a la seva obra, on el suportmaterial transcendeix el seu estat per significar una profunda anàlisi de la condició humana.Les obres dels darrers anys constitueixen, sobretot, una reflexió sobre el dolor -tant físic comespiritual- entès com a part integrant de la vida. Influït pel pensament budista, Tàpies considera que un major coneixement del dolor permet fer més dolços els seus efectes i, per tant,millorar la qualitat de vida. El pas del temps, que sempre ha estat una constant en l’obra de Tàpies, adquireix ara nous matisos en viure’s com una experiència personal que comporta un millorautoconeixement i una comprensió més clara del món que l’envolta. Paral·lelament a la producció pictòrica i objectual, Tàpies ha anat desenvolupant des de 1947 una activitat intensa en el campde l’obra gràfica. En aquest sentit convé destacar que l’artista ha realitzat un gran nombre de llibres de bibliòfil i carpetes en estreta col·laboració amb poetes i escriptors comAlberti, Bonnefoy, Du Bouchet, Brodsky, Brossa, Daive, Dupin, Foix, Frémon, Gimferrer, Guillén, Jabès, Mestres Quadreny, Mitscherlich, Paz, Saramago, Takiguchi, Ullán, Valente i Zambrano, entre...