Antropología del ritual

T1 – Parentiu com a constructe
Principi bàsic d’organització dels individus en la societat. Comportament+ideología (valors culturals) que justifica i normalitza l’estructura corporativa dels grups. [Imp. Soc: Identitat, residència, regles matrimonials, herència i estatus, jerarquies i lleialtats, aliances.]. És la base de la estructura social però en les societats modernes la família ha deixatde ser el centre d’intercanvi, producció...
Sistema ideal de posicions relatives respecte als altres, que serveix de marc on s’ordena la reproducció… construït culturalment, basat en interpretacions biològiques.
Classes de parents
1. Consanguinis: relacions establertes a partir de la descendència
2. Afins: establertes pel matrimoni o qualsevol altre tipus d’unió (conjugues dels nostresconsanguinis i consanguinis dels nostres conjugues)
3. Ficticis: no existeix relació biològica però ocupa posicions en els sistema de parentesc com si existís.
T2 – Construcció disciplinar
Essencial en la construcció de l’antropologia com a disciplina, pel paper predominant el l’organització social.
1a ½ s. XIX alguns com Lafitau, Edwin o George Grey comencen a recollir informació sobre sistemes deparentesc d’altres indrets.
1A ETAPA (1860-1970)
EVOLUCIONISME: adreçant-se als 3 pressupòsits, intenten encabir la totalitat dels sistemes estudiats en una seqüencia evolutiva que va des de la promiscuïtat fins a la família monògama nuclear. INFLUÈNCIA EN LA T. ALIANÇA DE STRAUSS.
-Maine Ancient Law (1861), teoria patriarcal: del patriarca familiar al patriarca estatal
-Bachofen Dasmurrechen (1861), condició originaria de matriarcat
-McLennan Primitive marriage (1865), de la matrilinealitat original a patraircal. Introdueix endogàmia i exogàmia
-Morgan Systems (1875), terminologia del parentesc (descriptiu i classificatori+ terminologies)
-Tylor estudi d’aborígens australians troba les regles de reciprocitat del matrimoni entre cosins creuats. Aportació al parentiu: mètodesestadístics+desenvolupament endogàmia.
EVOLUCIONISME-DIFUSIONISME: -Rivers com a pont, emfatitza en les terminologies, doncs permeten a l’antropòleg descobrir les regles de parentesc i realitzar comparacions entre grups, l’evolució de cada cultura s’ha anat veient interrompuda per contacte d’altres cultures i això ha estimulat l’evolució.
FUNCIONALISME I ESTRUCTURAL-FUNCIONALISME (inicis XX) PQserveix la cultura?
Inicis XX, es consolidaria dp 2GM. Principalment escola britànica, interessats en parentesc i política.
-Malinowsky i funcionalisme utilitat de la cultura, anàlisi de les institucions socials i pautes culturals. A partir de la perspectiva psicològica, desenvolupa la teoria de les necessitats, definint el parentiu com una resposta cultural a una necessitat social bàsica(taula).
-Raddcliffe-Brown Els termes de parentiu només són un aspecte més d’aquest. 1er en classificar el sistema de parentiu: patri, matri, doble, cognatici... Visió familio-cèntrica (família nuclear com a nucli elemental de la família), èmfasi en la descendència, perspectiva jural de transmissió de drets i deures. Sistema de parentesc com a sistema de relacions diàdiques entre persona i persona enuna comunitat.
-Evans-Pritchard i Fortes Teoria filiació. Pq serveix la cultura, anàlisi de les institucions culturals i pautes d’aquesta, enteses com a peces d’un gran engranatge.
-Murdock Correlació entre filiació i residència. Defineix la família més que per les relacions de parentesc, per la residència i funcions de cooperació econòmiques i reproductives.
Crítica: proclama launiversalitat de la família nuclear i diu que hi ha un fonament biològic. Les dades etnogràfiques evidencien que no té raó i, per tant, peca d’etnocentrisme i la seva definició de família es insatisfactòria.
-Lévi-Strauss Nosaltres veiem comportaments culturals, hi ha un model ideològic que orienta aquestes pautes. Ens hem mirat només la descendència i hem menystingut l’aliança.
Teoria de l’aliança:...