Antropologia de barcelona

|
ANTROPOLOGIA URBANA
|
BREU ESTUDI DE L’EIXAMPLE DE BARCELONA |

BARTOMEU MARTÍN BONET GRUP A1 HISTÒRIANIUB: 14917921 |

ÍNDEX

DEFINICIÓ DE CIUTAT 3
ANTROPOLOGIA URBANA: LES CIUTATS MODERNES 4
ECOLOGIA HUMANA PER A L’ESCOLA DE CHICAGO 5
ILDEGONS CERDÀ: VIDA I OBRA 6
ELS EIXAMPLES 7
EL PLA CERDÀ EN COMPARACIÓ AMB ALGUNES TEORIES I PROJECTES 9
CONCLUSIONS 11BIBLIOGRAFIA 12

DEFINICIÓ DE CIUTAT

El concepte de ciutat ha estat abordat per diferents disciplines i per distints autors a través del temps. Per tant podem deduir que la seva definició no és gens fàcil i suposa un esforç molt gran ja que es troba relacionat amb diferents camps d’estudi i, a més, es troba subjecta a les diferents ideologies de l’home.
Si volem definir ciutat des del punt de vista dela geografia podem recórrer a les definicions de, per exemple, Friedrich Ratzel, geògraf alemany, (“la ciutat és una aglomeració duradora de persones i de vivendes humanes que cobreix una gran superfície i es troba en un creuer de grans vies comercials”), Eugen Wirth, també geògraf alemany, (“una instal·lació humana relativament gran, densa i permanent d’individus socialment heterogenis”) oManuel de Terán, geògraf espanyol, (“una agrupació més o menys petita que ocupen densament, que utilitzen i organitzen per habitar i fer la seva vida d’acord amb la seva estructura social i la seca activitat econòmica i cultura”). Si volem definir la ciutat des d’un punt de vista sociològic podem utilitzar a o René Maunier, sociòleg francès, (“una societat complexa, la base geogràfica de la qual ésparticularment restringida amb relació al seu volum i el seu element territorial és relativament dèbil en quantitat en relació amb els elements humans”).
Un altre exemple que podríem posar és de Marx i Engels. Tot i que aquests dos personatges no tractaren de manera directa el problema de la urbanització, situen les seves reflexions sobre la ciutat dins el marc d’anàlisis de la divisió del treball ique remet a les formes de propietat. D’aquesta manera per a Marx la ciutat es el lloc de treball intel·lectual, on es desenvolupa el capital. Aquest capitalisme industrial aliena a l’individu ja que deixa de ser el propietari del seu propi treball i, a més, quan intenta satisfer les seves necessitats crea una interdependència material entre els homes. Per últim, la ciutat representa el lloc on esconcentren les forces productives i també el poder, a més de la interdependència materialista dels homes, i on sorgeix l’estructura de classes i per tant el conflictes d’interès entre el proletariat i els burgesos. Per tant, efectivament, per a Marx la ciutat és el centre de l’opressió del treballador i el nucli de tots els seus problemes.
Però si nos prou difícil de definir el terme de ciutat,degut a que aquest terme es troba relacionat amb multitud d’àrees, fa pocs anys ha començat a sorgir noves “ciutats”: les conurbacions (trobada espacial de caries ciutats en expansió) i les megalòpolis (ciutats d’una mida gegantesca).

ANTROPOLOGIA URBANA: LES CIUTATS MODERNES

L’antropologia és una ciència que es troba formada per multitud de subcamps com són l’antropologia biològica,l’antropologia física, l’antropologia forense, l’antropologia filosòfica... i moltes altres més. Però, en aquest treball vull fer esment de l’antropologia urbana.
Però si parlem d’antropologia urbana per força hem de fer referència a la famosa Escola de Chicago. A aquesta escola se li atribueix el mèrit d’haver fundat el que actualment coneixem com antropologia urbana, la sociologia urbana o pot serambdues. La seva contribució més important es la d’haver tematitzat la ciutat com a tal.
Fou la primera en practicar la incorporació de mètodes qualitatius i comparatius típicament antropològics i pionera en tractar tota una sèrie de temes (com són els processos d’immigració i exclusió sociocultural, pobresa urbana, marginats, patologies socials...).
En un principi l’Escola de Chicago va estudiar...