Antropologia de les religions: els ritus

OPCIÓ 1: ELS RITUS

El foc

En la història de les religions i de les cultures es mostra la gran importància que els homes han atribuït sempre al foc, tant en un sentit positiu com negatiu, com dador o destructor de vida. Es veu com una força de la naturalesa que dóna vida a l'home, però que és imprevisible i a la que cal témer. Però se’l té també com un èxit humà, encès i mantingut pel genide l'home.

El foc va constituir el primer pas de l'home cap a la utilització del seu entorn. Al principi va utilitzar brases per escalfar-se, les fogueres els hi va permetre reunir-se al seu voltant i servir com un espai de cohesió social. Gràcies a les flames, les seves activitats no van quedar restringides només a la llum del sol i els va permetre explorar l'interior de les cavernes, comtambé va ser una arma per espantar les feres. El foc va estimular el comportament de l'home fent que es desviés de la conducta d'altres animals. Llavors, un cop establert el foc en la seva estructura social, van reafirmar la seva pertinença i lligams amb els altres membres del grup mitjançant la realització d’un tipus de pràctiques en les quals tots els membres hi participaven, anomenats ritus.Els innombrables ritus de purificació pel foc, generalment ritus de pas, marquen els diferents estadis de la vida de l’home. En el moment del naixement es realitza el ritus d’admissió en el si d’un grup social, més endavant el pas de la infantesa a la pubertat, la majoria d’edat, el matrimoni o la independència de l’estructura familiar i, per acabar els ritus relatius a la mort i el traspàs,sempre amb la finalitat de reafirmar a l’individu com a membre d’un grup social.
Els ritus
Des d'un plantejament clàssic, el ritual va ser considerat un element conservador d'un determinat ordre social. No obstant això, posteriorment es va començar a considerar també la capacitat dels rituals de provocar canvis en l'estructura de la comunitat, o bé de reflectir i assenyalar les transformacionssocials, sent fonamental per a això que el ritual sigui flexible, cosa que es reflecteix en les parts obertes, i que vagi incorporant les noves normes i valors que l'evolució històrica i social exigeix.
El ritu és una reacció humana davant del diví o del sagrat. A través de gestos, cerimònies, celebracions o festes, s'hi espera aconseguir la benevolència o gràcia divina. La persistència d'unareligió s'assenta sobretot en els seus ritus. Aquests es transmeten de forma oral o escrita i, fins i tot, sobreviuen al llarg del temps de manera estereotipada i inintel•ligible.
En els ritus religiosos, el sacrifici ocupa un lloc central. A través del sacrifici, el profà -fruits de la terra, animals o éssers humans- entra en l'àmbit del sagrat. La manera de desenvolupar el sacrifici pot variar: desde la destrucció a través del foc o del vessament de sang d'animals o d'éssers humans, fins al simbolisme eucarístic de la missa cristiana.
Els ritus en la definició de Durkheim (2003: 83) són "regles de conducta que prescriuen com ha de comportar-se l'home amb les coses sagrades". Si entenem que les coses sagrades a les quals es refereix són, en realitat, les coses socials i les cosespúbliques, ja que el social és el sagrat i el social és el públic, els ritus són, llavors, regles de conducta que prescriuen com han de comportar-se els individus en lo social. Els ritus, com a interaccions socials, estan orientats cap al sagrat. Tot i que la orientació cap al sagrat, és, en realitat, en un primer moment una orientació cultural i, en un segon moment, social. Això és així ja que el socialés el sagrat, i el sagrat és la cultura del grup social, o, el que és el mateix, les creences col • lectives inevitables que apareixen com a conseqüència dels rituals, de les pràctiques i de la sociabilitat de l'home.
Tot culte pot manifestar-se de manera positiva i negativa. Els ritus de caràcter negatiu s'introdueixen per evitar la barreja entre el sagrat i el profà, i així sorgeixen les...