Antropologia del parentiu

Les relacions de parentiu constitueixen part de cada cultura. No existeixen societats sense relacions de parentiu.
Parentiu : forma d’organitzar relacions socials bàsiques en totes lescultures historiques o actuals.
Se centren en :; sexualitat, descendència, aparellament, transmissió de propietats, residencia,...
No es tracta només d’actituds i comportaments, sino tambéd’ideologies que justifiquen i normalitzen l’estructura corporativa dels grups domèstics.
Som animals culturals, necessitem la reproducció (fins fa poc només sexual, ara hi ha moltes més maneres) peròtambé necessitem viure en societat, amb unes normes i valors que serveixen com a pautes de comportament
Importància social del parentiu;
Estableix a quin grup pertany una persona. Identitatsocial
Estableix, en molts casos, on viurà una persona. Residència
Estableix les regles matrimonials. Prescripcions i prohibicions d’aparellament
Estableix les normes de transmissió d’estatuts ipropietats. Herència maternal i simbòlica
Estableix les pautes d’obediència. Jerarquia i lleialtats
Estableix els grups aliats i els enemics. Aliances

PARENTIU: l’enteneu com un sistemaideal de posicions relatives respecte els altres que serveix de marc per organitzar la reproducció i en molts altres casos també les relacions polítiques, etc.

Parentiu com a construcció culturalEs tracta de relacions socials vinculades al fet biològic però no únicament biològiques, en la mesura en que cada societat interpreta i concep els processos genètics segons patrons de la sevapròpia cultura.
Classes de parents:
Consanguinis. Les relacions s’estableixen a partir de la descendència. Vincles de sang.
Afins. Les relacions s’estableixen a partir del matrimoni o dequalsevol altre tipus d’unió.
Ficticis. Relacions en les que es reconeix que no existeix una relació biològica, però ocupen posicions en el sistema de parentiu com si tal relació existís.