Antropologia en treball social
Páginas: 63 (15528 palabras)
Publicado: 28 de febrero de 2011
Tema 1.- La ciència el pensament antropològics: una presentació.
1.- LA NATURALESA DE L’ANTROPOLOGIA.
Definició: “aquesta, va més enllà del mer estudi dels pobles preindustrials. És una disciplina científica de caràcter comparatiu que analitza totes les societats, antigues i modernes, simples i complexes. La majoria de les restants ciències socials tendeixen a centrar-se en una únicasocietat (...). L’antropologia ofereix una perspectiva transcultural, única, comparant constantment les costums d’una societat amb les altres (...) Estudia la totalitatde la condició humana: passat, present i futur, biologia, societat, llenguatge i cultura” (Kottak, 1994:2)
Amb un canvi de disciplina, van començar a mirar la societat occidental, començant a analitzar els “no normals” d’aquí. Araja no, l’antropologia analitza els altres, sense tenir en compte si són o no són normals.
L’antropologia, en fi, a anat treballant no tant per buscar diferències, sinó per buscar semblances. Etimològicament és l’estudi de l’home.
1.1.-Quatre paraules per definir l’antropologia: és una disciplina holística, comparativa, empírica i que té com a objecte la cultura i la societat.
a.Holísitca: és una disciplina totalitzadora perquè ha treballat la humanitat des dels inicis com un tot; hem de tenir en compte allò que s’escriu, on s’escriu. Com que es totalitzadora s’han creat subdisciplines molt diverses que agafen tots els camps.
b. Comparatiu: és un dels mètodes per excel·lència en l’antropologia. Intenta buscar semblances amb d’altres cultures.
c. Empírica: treballa alcamp. L’empirisme és les coses que s’han i es poden demostrar al camp. Utilitza l’observació com a objecte d’estudi en l’antropologia.
Teoria: la cultura
OBJECTE:
Real, concret i l’altre (alteritat)*
“ALTRES CULTURES” (grups socials que s’entenen com a particular)
Categoria ideològica: reforça la identitat pròpia (de vegades de manera negativa)
Categoria científica:es racionalitza i serveix per entendre l’altre.
* Diferències (no tenen perquè ser jerarquitzant) coses que son alienes a nosaltres.
El paper de l’antropologia és descobrir, no tant el que ens diferencia de manera negativa sinó el que ens apropa amb les altres cultures.
1.2.- Maneres d’entendre als altres: alguns conceptes. Etnocentrisme, racisme, etnocidi, genocidi i relativismecultural.
1.Etnocentrisme: actitud d’uns components d’un grup ètnic a considerar el seu grup com a superior, racial o culturalment, respecte d’altres comunitats pel fet d’actuar i pensar de manera diferent.
Això ho fem tots, però ho fem per cohesionar el nostre grup, donant-li més identitat.
La història és un procés d’absolut etnocentrisme, aquesta història no està pensada com acanvi sinó com a millora; està concebuda pensant amb el desenvolupament. La posició ideal seria posar la història com un canvi social no com a progrés tecnològic sinó hi ha civilitzacions que es queden atraçades, en canvi aquestes mateixes civilitzacions també van evolucionant.
Ètnia: en sentit estricte: grup d’individus pertanyents a
una mateixa llengua materna.
En sentit ampli:grup d’individus units per un complex de caràcters comuns i culturals (de la qual la llengua només és un d’aquets caràcters). Conjuntament es tracta de la cultura, la llengua i el territori.
La condició humana és etnocèntrica. Strauss ens explica que la profunda indiferència vers les altres cultures és una garantia per poder existir amb els usos i costums; entre d’altres coses.
Elproblema no és ser diferents, el problema és quan un dels dos es regeix com a superior i l’altre com a inferior. El problema no és la diferència, sinó la jerarquització de la diferència.
* Maneres de practicar l’etnocentrisme:
ETNOCENTRISME
Referència al propi grup Referència a altres grups
Positiva Negativa Indiferència diferenciació
(norma) (excepció)
Autoglorificació...
1.- LA NATURALESA DE L’ANTROPOLOGIA.
Definició: “aquesta, va més enllà del mer estudi dels pobles preindustrials. És una disciplina científica de caràcter comparatiu que analitza totes les societats, antigues i modernes, simples i complexes. La majoria de les restants ciències socials tendeixen a centrar-se en una únicasocietat (...). L’antropologia ofereix una perspectiva transcultural, única, comparant constantment les costums d’una societat amb les altres (...) Estudia la totalitatde la condició humana: passat, present i futur, biologia, societat, llenguatge i cultura” (Kottak, 1994:2)
Amb un canvi de disciplina, van començar a mirar la societat occidental, començant a analitzar els “no normals” d’aquí. Araja no, l’antropologia analitza els altres, sense tenir en compte si són o no són normals.
L’antropologia, en fi, a anat treballant no tant per buscar diferències, sinó per buscar semblances. Etimològicament és l’estudi de l’home.
1.1.-Quatre paraules per definir l’antropologia: és una disciplina holística, comparativa, empírica i que té com a objecte la cultura i la societat.
a.Holísitca: és una disciplina totalitzadora perquè ha treballat la humanitat des dels inicis com un tot; hem de tenir en compte allò que s’escriu, on s’escriu. Com que es totalitzadora s’han creat subdisciplines molt diverses que agafen tots els camps.
b. Comparatiu: és un dels mètodes per excel·lència en l’antropologia. Intenta buscar semblances amb d’altres cultures.
c. Empírica: treballa alcamp. L’empirisme és les coses que s’han i es poden demostrar al camp. Utilitza l’observació com a objecte d’estudi en l’antropologia.
Teoria: la cultura
OBJECTE:
Real, concret i l’altre (alteritat)*
“ALTRES CULTURES” (grups socials que s’entenen com a particular)
Categoria ideològica: reforça la identitat pròpia (de vegades de manera negativa)
Categoria científica:es racionalitza i serveix per entendre l’altre.
* Diferències (no tenen perquè ser jerarquitzant) coses que son alienes a nosaltres.
El paper de l’antropologia és descobrir, no tant el que ens diferencia de manera negativa sinó el que ens apropa amb les altres cultures.
1.2.- Maneres d’entendre als altres: alguns conceptes. Etnocentrisme, racisme, etnocidi, genocidi i relativismecultural.
1.Etnocentrisme: actitud d’uns components d’un grup ètnic a considerar el seu grup com a superior, racial o culturalment, respecte d’altres comunitats pel fet d’actuar i pensar de manera diferent.
Això ho fem tots, però ho fem per cohesionar el nostre grup, donant-li més identitat.
La història és un procés d’absolut etnocentrisme, aquesta història no està pensada com acanvi sinó com a millora; està concebuda pensant amb el desenvolupament. La posició ideal seria posar la història com un canvi social no com a progrés tecnològic sinó hi ha civilitzacions que es queden atraçades, en canvi aquestes mateixes civilitzacions també van evolucionant.
Ètnia: en sentit estricte: grup d’individus pertanyents a
una mateixa llengua materna.
En sentit ampli:grup d’individus units per un complex de caràcters comuns i culturals (de la qual la llengua només és un d’aquets caràcters). Conjuntament es tracta de la cultura, la llengua i el territori.
La condició humana és etnocèntrica. Strauss ens explica que la profunda indiferència vers les altres cultures és una garantia per poder existir amb els usos i costums; entre d’altres coses.
Elproblema no és ser diferents, el problema és quan un dels dos es regeix com a superior i l’altre com a inferior. El problema no és la diferència, sinó la jerarquització de la diferència.
* Maneres de practicar l’etnocentrisme:
ETNOCENTRISME
Referència al propi grup Referència a altres grups
Positiva Negativa Indiferència diferenciació
(norma) (excepció)
Autoglorificació...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.