Antropologia social de Galicia

El següent treball està basat en la monografia d’en Carmelo Lisón Tolosana, Antropologia cultural de Galicia.
Carmelo Lisón Tolosana, és nascut a La Puebla de Alfindén, Saragossa. És Llicenciat en Història per la Universitat de Saragossa, Doctor en Antropologia social i cultural per la Universitat d’Oxford . Doctor, amb Premi extraordinari, per la Facultat de Filosofia i Lletres de laUniversitat Complutense de Madrid i Catedràtic emèrit d' Antropologia social a la Universitat Complutense de Madrid. Lisón Tolosana es un autor que el podríem englobar dins el corrent funcionalista. L’acceptació de que els sistemes socials, culturals i institucions estan relacionats fins el punt de que quan una part es modifica les altres també ho fan, és la principal idea del funcionalisme que encaraavui persisteix.
Lisón Tolosana escriu aquesta obra a la segona meitat del segle xx. És aquesta una època que s’emmarca dins de la dictadura franquista a Espanya. Donat la marcada ideologia evolucionista de regim, crec que es molt meritós la perspectiva relativista de l’autor, que en cap moment manté la visió etnocèntrica del nacional-catolicisme de l’època. L’obra per tant mostra una Galicia ambels trets que caracteritzen l’època històrica on es escrita, una Galicia deprimida, gens desenvolupada tecnològicament, rural, capficada en si mateixa i amb unes tradicions molt antigues i arrelades.
L’autor realitza aquesta obra gracies a la Fundació Calouste Gulbenkian, l’Institute of Social Anthropology de la Universitat d’Oxford i el Ministerio de Educación y Ciencia per dos raons, el fet deque cap antropòleg social s’hagués interessat mai per aquesta regió, i la singular personalitat de la cultura gallega.
L’autor fa servir el treball de camp per tal de desentrellar la complexíssima realitat de Galicia, utilitzant totes les tècniques de les que disposa que són quantioses. Per exemple comença fent un inicial reconeixement etnogràfic recorrent a peu durant cinc setmanes elterritori. La observació de primera mà, encara que en cap moment l’autor participi de les activitats que realitzen les persones observades, per tant no participant. La profunda investigació que fa sobre tres temes en concret , la organització demogràfica a la geografia, la forma d’heretar i les diferents formes de manar a les famílies, que més endavant desenvoluparé. Utilitza també les entrevistes, tantdirigides com espontànies i amb informants privilegiats com ara cacics i cures, que a més a més en segons quins llocs sense la intervenció d’aquests últims les entrevistes amb la gent hagués sigut impossible donat la desconfiança que demostren. Fa servir també el mètode genealògic per descriure els deures de cada integrant de la família envers el treball i els drets d’aquest envers l’herència. I lainvestigació longitudinal, donat que si bé l’estudi comença a l’any 1963 s’allarga en repetides anades i vingudes per concretar la feina. És per tant un treball de camp acurat, metòdic i amb una varietat de tècniques que li dona un rigor científic excepcional.

Temes principals de l’obra i conclusions
Formes d’agrupació
L’autor ens exposa a l’obra la complexa forma en la que els gallecss’agrupen i organitzen segons tres àmbits basics, el municipi, la parròquia i la aldea.
El municipi, es el centre intermedi d’administració de justícia, la competència en el govern i administració dels pobles que el composen . La capital gaudeix de la gran majoria de serveis, metge, veterinari, ajuntament. Aquesta estructura institucional marca molt la vida als pobles allunyats de la capital delmunicipi. Amb aquest context l’autor ens exposa amb exemples etnogràfics les mancances que li expressen els afectats de primera mà. Amb opinions personals i resultes de les entrevistes realitzades ens explica com els habitants dels pobles que formen els municipis li mostren les seves carències en infraestructures, com els habitants de les capitals els menystenen i com les autoritats afavoreixen als...