Antropologia

Qué es la antropología
L’obra de Auge i Colleyn intenta aproximar-nos de manera general però clara al món de l’antropologia. Situant-la entre tot el conjunt de les ciències socials, definint quins són els seus àmbits d’actuació i identificant la seva essència i la seva interpretació.
Des del principi els autors ja ens informen de la dificultat de resposta a la pregunta que titula el llibre, ladefinició de l’antropologia, i es tracta d’una certesa quan comprovem que és una opinió compartida per molts d’altres autors, tan antropòlegs com no, a més a més, tal i com diu J. Copans “Es el término más general, el más englobante y el que refleja de forma más idónea la complejidad de los objetos posibles de toda ciencia del hombre”
A grans trets diran que l’antropologia es basa en l’estudidels aspectes tan físics com socials i culturals de l’home. Tracta d’estudiar i d’esbrinar quins són els comportaments de l’home dins del context, i un dels principis fonamentals serà el pensar l’home en plural i el fet que vivim en un món en constant canvi, un dinamisme que si no fos contemplat pels investigadors no permetria d’aconseguir crear la identitat buscada amb l’estudi i l’observació. Ésper això que l’antropòleg haurà de saber com es donen les regularitats de les societats enmig d’aquests canvis que propicien una redefinició constant de la nostra història i en un context de globalització. L’investigador haurà de ser capaç de crear i assolir l’aprenentatge buscat amb totes les dificultats que això li comportarà, començant pel fet que haurà de saber definir tot el munt de conceptesque utilitzarà al llarg de la seva investigació, tot seguint una metodologia no rígida però si ordenada, clarament basada en el treball de camp, l’etnografia implica i requereix ser allà, veure-ho i viure-ho.

Amb el pas dels dies l’antropologia ha anat guanyant especialització, malgrat sembli estrany pel fet que el context estudiat cada vegada és més ampli i global. Tot i així hem d’entendre elmón i les cultures que el formen com a úniques i particulars, cadascuna d’elles. Les semblances entre elles no han de suposar un origen comú ja que poden ser fruit de processos històrics diferents. És per això que, com que cada cultura és diferent, mai podran ser classificades com a superiors o inferiors, tal i com diu Boas les cultures són específiques i incomparables, i per tant no podremformular teories generals i universals sobre aquestes. No té sentit veure la història de forma conjuntural, com ho fan els evolucionistes.
El que sí que és veritat però és que cada grup social tindrà una capacitat més aviat inconscient d’entendre’s a ell mateix, bàsicament per la familiaritat que s’ha anat construint amb el temps, i aquesta serà una feina que tindrà l’antropòleg, que com que nogaudeix d’aquesta proximitat haurà de fer un descripció etnogràfica necessària per tal d’apropar-se a la realitat de les diferents societats i cultures i així tractar d’explicar les relacions de la societat, les dominants i les de les minories.

L’obra dedica un dels seus apartats a parlar del parentiu. El considera important com a codificador de les relacions i el defineix sorprenentment com asocial, no com a biològic. Es diu que té la finalitat d’organitzar la vida social i que es basa en els principis de filiació biològica o cultural, i en l’aliança que pot ser o bé endogàmica o exogàmica.
També es fa una menció als diferents tipus d’intercanvis matrimonials classificats com a elementals, semicomplexes i complexes, i són utilitzats per lligar-los amb la idea que els intercanvis són elnucli de les societats humanes. Aquest punt ens reafirma totes aquelles teories estudiades i tots aquells autors que expliquen que cap grup humà té un patrimoni genètic constant, sinó que una de les més bàsiques característiques del món en el que vivim és que som una barreja. Trenquem així també amb les teories sobre les races, sobretot a través dels antropòlegs evolucionistes que se n’adonen que...