Antropologia.

En aquesta petita introducció, primerament ens referim a què és l’antropologia. Una de les definicions més senzilles basades en la pròpia etimologia, és a dir, l’antropologia és l’estudi del home, però no em puc oblidar de mencionar que l’antropologia també la podem definir com l’estudi de la cultura.
L’aparició de l’antropologia va ser una de les arrels per poder interpretar la evolució i ladiversitat cultural. Quan ens referim a parlar d'antropologia no més, volem dir que ens hem de saber posar a la posició del contrari, així podrem percebre l'altre, poder conèixe'l i fins i tot poder comprendre el comportament, aquests són alguns dels objectius de l'antropologia. Amb això, hem vull referir que per poder conèixer a una persona ens hem de posar al seu lloc, saber el que sent o el quepensa, i d'aquesta manera hi ha que conèixer les diferencies entre els homes, però no per tancar-se en una afirmació de la incomunicabilitat, sinó per conèixer millor l'home en general[1].
En tot el nostre procès com humans hem tingut una evolució. Nosaltres, els nostres avantpassats, vam ser primitus abans d'anar progressant. Entre els primitius i els civilitzats hi hagut un gran camí, a partirdels primitius ens han portat a la sedentarització obligatòria, les reserves indigenes, la gana, la redenció a partir del treball... a més de no portar-nos a la ejecució en la foguera, ni a la esclavitut.
No obstant, el que no ha canviat entre els primitius i els civilitzats és sobre l'assimilació del altre a una jerarquia, en les quals per una raó o per una altra sempre hi ha una posició superiori una altra inferior. D'aquesta manera, podem dir que no hi ha un reconeixement del altre i per tant, no hi ha antropologia.
A continuació, explicaré algunes de les idees més destacades que he pogut observar durant tota l'assignatura.
La cultura és aprenentatge, no es comportament innat, és a dir, la cultura influeix sobre el nostre comportament i genera diversitat, la diversitat no ésestranya, és la nostra realtiat, cal acceptar-la, mai hem estat homogenis perquè nosaltres en els processos de comportament sempre incorporem alguna novetat. Estem determinats per la societat on estem, però tot el que fem sempre introdueix petits canvis. Des de que vivim en societat ens hem interconectat i per això som diversos.
Hi ha dos elements en els inicis de l'antropologia: el primer és querecull l'herencia dels contactes amb les altres cultures i l'apreciació que es feia: són salvatges, bàrbars, primitiu... d'això se'n diu: Etnocentrisme. El segon és que apareixen també percepcions que es plantegen la transitorietat i relativitat de les formes socials i culturals, de tal manera que qüestiona l'etnocentrisme. Les primers percepcions antropològiques generen una distancia cap als nouspobles; degut al etnocentrisme; cal que l'antropologia trenqui aquest fet. Cal reconèixer que té l'altre i trencar els murs entre pobles diferents, cal fixar una línia de proximitat. El reconeixement d'Amèrica per Colón i la seva actitut endocèntrica volent “descobrir” els autòctons” són dos fets molt importants, ja que, es reconeix aquests moments com un dels precursors de l'antropologia, ja a lescreuades s'havia entrat amb contacte amb les altres cultures, però va ser el descobriment d'Amèrica el principal precursor de l'antropologia.
Els teòlegs cristians expliquen que els animals havien de servir els homes, i en la il·lustració se'ls defeneix com “autònoms sense ànima” i per tant inferiors a l'home. Cada vegada sorgeixen més veus i opinions que qüestionen el fet que l'home sigui elcentre de tot (tot i que pensem i actuem com si ho fóssim sense
Ens hem fet homes però no humans.[2] Actualment creix la idea de que no sobreviu qui és més fort, sinó els que millor han cooperat i els que més han jugat, ja que el joc afavoreix la cohesió social. La cooperacio i el joc han tingut molt que veure en la nostra evolució, pel fet de qui cooperava més i el qui tenia més joc, tenia més...