Antropologia

Quin paper juga el sorgiment de la societat xarxa en la configuració de les ciutats postindustrials?. Davant d’aquesta nova situació global, quin procés de transformació ha experimentat la ciutat de Barcelona (estratègies, model de desenvolupament, objectius, desitjos, etc.) i quines conseqüències inesperades se’n deriven de tot plegat?. -Entenc que la societat postindustrial és un model basaten els serveis, a diferència de la societat que es coneixia anteriorment, basada en la indústria, i que aixó ha comportat tota una sèrie de factors com ara l’augment massiu del sector dels serveis, i la disminució de la indústria. “La revolució de la tecnologia de la informació va induir l’aparició de l’informacionalisme com a fonament material de la nova societat”. Manuel Delgado. L’era de lainformació -Podem dir que les ciutats postindustrials es basen en aquest factor, en la tecnologia de la informació i en que la base socioeconòmica que fonamenta el sistema és bàsicament la propietat d’aquesta informació, per tant, degut a la globalització es pot observar un canvi profund en el sistema organitzatiu i funcional de les noves ciutats, on la industria es caracteritza cada vegada més per latecnificació i l’especialització, juntament amb el factor de deslocalització empresarial. Tot aixó suposa un canvi profund respecte a les ciutats que s’havien anat configurant ja que tot el sistema ha patit una reestructuració que ha afectat a la nova manera de projectar el concepte de ciutat. -Barcelona, entenent que cap al s.XIX deixà de ser una capital d’estructura medieval per a convertir-seen metròpolis europea, degut al creixement de la indústria textil va patir nombrosos canvis per arribar a ser el que és avui. I aixó és degut a la transformació a ciutat postindustrial. D’alguna manera podem dir que Barcelona és un producte, el resultat d’aquells que en el seu moment planificàren una ciutat, un moldel a vendre, que gràcies a diversos factors com ara les exposicions internacionalso l’arribada dels Jocs Olímpics va ser possible el seu finançament. “S’acompleixen avui, al principi del segle XXI, les intuïcions de les poques veus que, al moment culminant de l’anomenat esperit olímpic, el van saber reconèixer com un dispositiu purament retòric al servei de la terciarització i la tematització de Barcelona, de la seva conversió en un parc del consum i per al consum i del seuplegament als requeriments del capital internacional en matèria immobiliària i turística. Incorporació a la mundialització, noves perifèries socials, reapropiació capitalista de la ciutat... Tot plegat utilitzant tècniques empresarials que han promocionat Barcelona com una marca comercial com qualsevol altra.” Pel que fa a les divergències entre el que es pretenia i el que s’ha aconseguit crec quepuc dir que és un tema complicat, en el sentit que les problemàtiques depenen de qui les projecta. En definitiva no és difícil observar com des de la part dels teòrics s’obtenen veus a favor de tot el conjunt de projectes, objectius, teoritzacions i demés que d’altre banda obtenen, per part dels qui no vàren projectar el conjunt, unes conclusions negatives, entenent que s’ha cuinat una ciutatteòrica, dedicada al consúm, que no té en compte als qui la practiquen.

Què és l’etnocentrisme, què és la Multiculturalitat, i què té a veure, tot plegat, amb la construcció dels diferents discursos ideològics sobre la diversitat cultural (els multiculturalisme)?. Posa exemples per tal d’explicar els diferents discursos. És la tendència a aplicar els propis valors culturals per jutjar el comportamenti les creences de persones criades en altres cultures. En aquest punt podem destacar l’existència del relativisme cultural, que exposa el fet que el comportament en una cultura particular no pot ser jutjat amb els patrons d’una altre cultura. Ara bé, a la realitat ens trobem un altre panorama, ja que existeixen diverses formes d’entendre l’alteritat i per tant es creen diversos discursos....