Antropologia

ANTROPOLOGIA. LÈXIC BÀSIC


ACCIÓ HUMANA: L'home és l'únic ésser que, per la seva llibertat constitutiva, no està determinat a ser o fer una cosa en concret. L'acció humana és la forma a través de la qual l'home esdevé allò que és. L'acció és una exigència humana essencial. La forma fonamental de l'acció humana és el treball.

ALIENACIÓ: Sinònim de "cosificació". Situació de l'home que no sesent lliure (o realment no n'és) i tan sols existeix considerat com una "cosa" (com un objecte i no com un subjecte). El subjecte alienat no depèn d'ell mateix, sigui per raons psicològiques o per la seva situació en el treball no creador. Des de Marx, "alienació" és un mot que designa la subordinació dels humans als objectes, a la tècnica o a la religió. L'alienació produeix incapacitat de creari misèria moral.

ANTROPOLOGIA: Etimològicament significa "ciència o tractat de l'home". El mot ja va ser usat per Aristòtil (s. IV a.C.). Es divideix en ANTROPOLOGIA FILOSÒFICA que estudia el lloc de l'home en el món, o el sentit últim de l'home en tant que creador de sentit, ANTROPOLOGIA MATERIAL que estudia l'home com a ésser que produeix "cultura", ANTROPOLOGIA EVOLUTIVA, que estudia elprocés d'hominització, ETNOLOGIA que estudia un tipus particular de cultures (primitives, precapitalistes), PALEONTOLOGIA que és una eina auxiliar de la prehistòria, FOLKLORE que estudia els costums rurals i les tradicions, i ANTROPOLOGIA URBANA que aplica els mètodes de l'antropologia material i de l'etnologia a l'estudi de les petites comunitats urbanes.

ANTROPOMORFISME: Projectar una semblançaentre elements i processos de la vida exclusivament humana i fets o processos de la realitat física, material. (p.ex. representar la divinitat en forma humana). L'antropomorfisme té només un valor metafòric. Un tipus d'antropomorfisme és l'ANIMISME (creure que el món té alguna mena d'ànima interna que el mou, o que els fenòmens psicològics, biològics o físics estan regits per alguna mena d'esperitintern a ells mateixos).

BON SALVATGE: Mot que va usar el filòsof francès J.J. Rousseau per indicar que en l'origen dels temps els homes vivien suposadament lliures i feliços en la naturalesa, en una mena d'innocència originària. Aquesta hipòtesi no és acceptada avui per cap etnòleg cultural seriós i prové d'una mena de fascinació dels filòsofs per la naturalesa.

CREENÇA: Tot el ques'accepta sense raonar. La creença és quelcom que l'home rep de l'ambient (família, societat...) i a partir del qual s'orienta en el món. La filosofia i la ciència són instruments d'anàlisi i de crítica de les creences. Un tipus especial de creences són les religioses, que "relliguen" l'home a l'absolut.

CULTURA: Del llatí "cultura", que significa conreu de la terra. El mot deriva del llatí medieval.Actualment i molt en general significa "la manera de viure d'un poble, el llegat social que un individu rep del seu grup" (Kluckhohn). La cultura és sempre una "totalitat complexa" (Tylor), és a dir, un conjunt d'elements diversos, provinents també d'èpoques històriques diferents i de préstecs entre diversos àmbits geogràfics i simbòlics. Hom acostuma a distingir CULTURA MATERIAL (eines, estris,tècniques...) i CULTURA ESPIRITUAL (símbols, llenguatge, religió...). Alguns animals (ximpanzés, bonobos, etc.) poden fabricar eines -de manera que cal reconèixer-los un cert nivell de cultura material, però d'una manera estricta la cultura espiritual és estrictament humana.

DARWINISME SOCIAL: Teoria segons la qual les societats es regeixen també segons les lleis de Darwin (selecció natural isupervivència dels més forts), que es perpetuen en la cultura per mecanismes similars als que s'havien desenvolupat en la naturalesa. Així, en una versió simplificada i conservadora, els rics serien també els més intel.ligents o els més capaços. És una transposició del nivell biològic al nivell social i cultural. Hi ha també, però, un darwinisme social d'esquerres (bàsicament anarquista) que...