Antropologia

LES DEFINICIONS D’
HOME AL LLARG DE LA HISTÒRIA
Al pròleg del seu llibre Lògica (1800), Kant afirma que les quatre qüestions bàsiques
de la filosofia són: 1.- Què puc conèixer?, 2.- Què em cal fer, 3.- Què puc esperar? 4.Què és l’
humà?. Amb aquesta declaració sembla afirmar-se que l’
Antropologia dóna la
clau de la filosofia en el seu conjunt. Però en el context kantià que ha definit l’àmbit de
l’
antropologia filosòfica, la significació del mot “
humà” no és gaire clara; d’
una banda
sembla que s’
afirma que tant el coneixement de la raó, com l’
ètica com el coneixement
de la divinitat estan al servei dels humans i –tanmateix– no se’ diu si aquest humà
ns
és un concepte “
empíric”(l’
home normal i corrent, del carrer) o és un “
transcendental”
(una condició depossibilitat del coneixent, una abstracció ideal...).
Per això, Heidegger a Kant i el problema de la metafísica ha pogut dir que la funció
d’
una antropologia filosòfica: “
queda fosca i indecisa” Per a aquest autor sense una
.
indagació metafísica del que significa el “
ser” de l’
home (el que ell anomena “
Dasein”
“
ésser-aquí” no hi ha cap filosofia possible.
)
Al llarg del tempstrobem, però, molts intents de definir l’
específic dels humans i, a
partir d’
aquí, hom ha intentat construir alhora una ètica i una teoria del coneixement.
A continuació analitzarem algunes de les definicions més conegudes sobre l’
home.
D’
una manera molt sintètica, hom pot considerar que hi ha tres moments en què la
definició de l’
específic humà ha estat una matèria de polèmicaespecialment
significativa. Nosaltres som també hereus d’
aquests tres moments específics en la
definició de l’
humà: Grècia, el cristianisme i el Segle de les Llums, o Modernitat.
Cadascun d’
aquests tres moments ha reinterpretat fins a l’
arrel la significativitat de
l’
humà.
EL CONCEPTE D’
HOME A GRÈCIA
Els Grecs tenien una figura similar als actuals àrbitres esportius que anomenaven:
“theorós” el qui coneixia les regles, era capaç d’
:
observar el joc i podia vigilar si les
normes es complien. D’
aquí neix el mot “
teoria” el més important que Grècia dóna a
;
la humanitat és la idea d’ “
un bios theoretikos”(“
vida teòrica” dedicada a la reflexió i al
,
pensament). Els grecs consideren que allò que caracteritza els humans és el “
logos”
(raó/paraula); una actitudracional i atenta a l’
anàlisi de les coses des de la comprensió
objectiva del món.
En el concepte d’
home a Grècia hi ha tres elements a destacar:
1.- La centralitat de l’
ànima. Per a Plató, segons ens diu al diàleg “
Alcibíades”
:
“ home és ànima i el cos és la seva presó” Aquesta frase no s’ d’
l’
.
ha entendre en sentit
cristià, com si l’
ànima fos quelcom incompatible amb el cos.Des d’ punt de vista
un
grec, que l’
home sigui “
ànima” s’ d’
ha entendre com a afirmació que el millor que els
humans poden fer és prestar atenció al seu interior (ànima és “
animus” o força vital).
De la mateixa manera quan Plató diu que “
filosofar és preparar-se a morir” no
expressa un pessimisme existencial, sinó que vol expressar la idea que l’
home savi és
el que viu com si lavida no li importés especialment, perquè allò important és l’
ànima
(o el món interior –avui en diríem “ sensibilitat) específica de cada humà.
la
Posteriorment Aristòtil afirmarà que en cada home coexisteixen tres ànimes:
vegetatitiva, sensitiva i racional cadascuna de les quals té una estructura i unes
necessitats diferents sempre dirigides per l’
ànima superior que és de caire racional(lògica, simbòlica
contemplativa.

i

lingüística)

i

viu

una

existència

teorètica,

bàsicament

2.- La centralitat de la polis: Per a Aristòtil, l’
home per naturalesa és un “
animal
polític i dotat de raó” però el pensament grec en general és una conseqüència del fet
,
que ser “
home”no és una abstracció sinó que es realitza en un espai concret que és la
Ciutat....