antropologia

Antropologia del desenvolupament.

Andreu Viola






7 febrer 2014

Tema 1.

El naixement de l'antropologia del desenvolupament com a especialitat.



G. W. STOCKING JR. (1996) After Tylor. British Social Anthropology 1888-1951.



Antecedents de tot una sèrie de polèmiques que han hagut de maneracíclica a la història de l'antropologia i que estan lligades al tema del desenvolupament. Moltes discussions que tenen cabuda dins de l'antropologia del desenvolupament són debats de caràcter ètic i polític que des del seu sorgiment s'ha conegut com a antropologia aplicada.

L'antropologia aplicada és un tema important que genera molts debats des de fa temps i polaritzacions. Tema transversal ipolèmic que habitualment no acostuma a tenir plans d'estudi i sense parlar-se gaire. L'antropologia aplicada no té perquè anar lligada a l'antropologia del desenvolupament, però si de les línies de recerca que ha tengut més proximitat temàtica.

L'antropologia aplicada es tracta de la idea de tenir dels plantejaments i idees en base de l'antropologia com a disciplina, utilitzar-lo per dissenyaridees, polítiques i altres camps per a ser aplicades. Interessant la definició de M. Buxó, processos per a produir canvis aplicats, "produce o no quiere producir cambios socialmente desesados". Desitjats per qui? Històricament l'antropologia aplicada no ha estat una disciplina aplicada, generalment els contractadors finançat projectes d'antropologia aplicada estan fora de l'àmbit acadèmic i elproblema és que aquests contractadors no han estat mai el propi col·lectiu a investigar (administració pública i últimament, empreses privades), poden arribar a ser incompatibles o contradictoris amb aquest. Això pot donar molts projectes fortament criticats. No tenen perquè ser projectes perjudicials per al col·lectiu.

A part de les implicions polítques i deontològiques hi ha altres elements comqüestions més teorico-metodològiques: els defensors de l'antropologia aplicada han estat partidaris d'una concepció de l'antropologia més cintificista i positivista i que es pot entendre en base a la necessitat de vendre el seu producte perquè els contractadors oficials volen una mínima seguretat que el producte que estan comprant tendran uns mínims resultats.Per això els partidaris del'aplicada han adoptat aquesta postura més cientificista, que últimament ja esta més desacreditat. Tradicionalment s'han referit a aquesta com a enginyeria social com a possible per a produir canvis de les realitats socials. Aquesta visió transformadora per tal de produir un efecte social determinat és bastant inadequada, perquè el que s'acaba aconseguint és totalment el contrari, a més de ser molt irrealaquest fet de modelar "a la carta" la societat, "canvi social dirigit".

Problemes que ha produït l'antropologia aplicada. Els seus orígens. La seua demanda va començar anterior a una consolidació a la metodologia i consolidacó universitària de la disciplina. Richard Tempal, era una càrrec de l'administració colonial britànica, que va cursar amb Maine. Va ser governador de les illes Andaman(1922 Radcliffe-Brown va fer una monografia sobre aquestes illes, per encàrrec d'aquest governador), per tal d'una millor comprensió del pensament dels "salvatges". A partir del 1922 i de la maduresa de l'antropologia i la seua consolidació acadèmica, si que hi ha una creació de les condicions de la disciplina com a col·laboradora dels interessos de l'administració colonial. Això gradualment,sobretot a la dècada dels 30, serà intensa aquesta relació entre l'antropologia i l'administració colonial britànica. Aquesta col·laboració, l'antropologia va tenir un accés al finançament que no s'hauria donat si no fos el cas, per a recerques sobretot a Àfrica. Fundacions i insituts que finançaven com el Rhodes-Livingstone Institut i l'African Institut, que aquesta última la fundà Frederich Lagart...