anys 79
El 1975, amb la mort del general Franco, s’accelera el camí que conduirà els espanyols de la repressió a les llibertats, de la dictadora a lademocràcia. Els canvis socials i polítics seran espectaculars i faran possible la normalització d’una producció i d’un mercat literari important en català, mercat que a havia començat a recuperar-se enla dècada dels 60. L’aprovació de la Constitució i dels estatus d’autonomia que reconeixen el caràcter oficial del català, i la generalització del català en l’ensenyament amb l’aprovació de les lleisde normalització lingüística estableixen el marc legal que permetrà l’alfabetització de la població, la millora en l’ús social de la llengua i l’augment del públic lector, tant adult com juvenil.La dècada dels setanta
Es caracteritza per l’aparició d’una allau de nous narradors:
catalans, com Terenci Moix, Montserrat Roig o Jaume Fuster;
valencians, com Joan F. Mira o Josep-LluísSeguí;
i mallorquins, com Maria Antònia Oliver o Carme Riera.
Les seues obres mostraran les preocupacions i la visió del món d’una generació d’escriptors nascuts després de la guerra: la postguerra il’educació rebuda, la revolta contra una societat que necessita canvis, el món universitari, el feminisme, etc. Alguns autors publiquen en aquest moment obres de gran èxit, però sense continuïtatposterior. És el ca de Carmelina Sánchez Cutillas amb Matèria de Bretanya (1976), o d’Isa Tròlec amb Ramona Rosbif (1976) i Mari Catúfols (1978)
La dècada dels huitanta
Es generalitza el conreu delsdiversos gèneres narratius: narrativa policíaca, de ciència-ficció, de terror, històrica, eròtica… Aquesta narrativa de gènere, especialment la novel·la policíaca o negra aconseguirà un gran nombre delectors.
De l’extensa nòmina d’autors que escriuen en aquesta època, en destacarem alguns dels que han tingut una producció més continuada o una significació especial:
1. Carme Riera...
Regístrate para leer el documento completo.