Anàlisi Cançó Never Close Your Eyes

Adam Lambert – Never Close Our Eyes
http://www.youtube.com/watch?v=u3dkVk3F57c
Desitjo que aquesta nit no acabi mai
Tenim infinitat de temps per dormir quan morim
Quedem-nos desperts fins que ens fem grans
Si tingués el meu camí mai no tancaríem els nostres ulls, els nostres ulls, MAI!

No vull que se m’escapi ni un minut
Perquè no tenim temps per perdre
Ningú de nosaltres té promèsveure el demà
I el que fem és el que triem

(Refrain)
Oblida l’alba, lluita contra la son en els teus ulls
No vull perdre ni un segon amb tu
Quedem-nos així per sempre,
Les coses només van a millor si ho volem

Saps que jo desitjo que aquesta nit no s’acabi mai
Tenim infinitat de temps per dormir quan morim
Quedem-nos desperts fins que ens fem grans
Si tingués el meu camí mai no tancaríemels nostres ulls, els nostres ulls, MAI!
---

És massa dur pensar que això podria acabar
Però el que puja també ha de baixar
Per què no podem simplement viure la vida, sense conseqüències?
I sempre viure en el ara

(Refrain)

Uuuuuuuuh...
Yeaaaaaaah...
Uuuuuuuuh...
Yeaaaaaaah...

Saps que jo desitjo que aquesta nit no s’acabi mai
Tenim infinitat de temps per dormir quan morimQuedem-nos desperts fins que ens fem grans
Si tingués el meu camí mai no tancaríem els nostres ulls, els nostres ulls, MAI!



ACTIVITAT
La cançó és un gran mitjà pel qual podem manifestar els nostres sentiments i els nostres punts de vista. Adam Lambert, un jove cantant, fa una gran reflexió filosòfica sobre la vida i la mort, com ja molt filòsofs i persones s’han plantejat anteriorment.
Desdel punt de vista d’aquest artista, la vida l’hem de viure de manera hedonista: . Hem d’aprofitar al màxim cada moment, i no cal ni que anem a dormir, perquè quan morim, tenim suficient temps per dormir.
Això genera preguntes: és aconsellable una visió tan activa i absent de son de la vida? És realment tan curta que hem de fer tot el que podem al dia a dia, sense realment pensar en lesconseqüències; viure el moment? I després de la mort, descansem? s’acaba tot? o hi ha algun tipus de continuïtat? És correcte que ens deixem controlar pels altres amb tanta facilitat?
Evidentment, la primera pregunta costa respondre, ja que això depèn de cada persona, de la seva religió, de la personalitat de cadascú. Però com la filosofia admet moltes preguntes, intentaré respondre-la segons el meu punt devista, com una filòsofa més.
Crec que és una gran fortuna poder veure la vida així, tan detallada, tan necessari cada moment, tan especial. Penso que tots haurien de saber viure la vida, mínimament, en aquest estil de viure l’instant. Cada circumstància és donada per les circumstàncies anteriors; cada moment és predeterminat de la nostra decisió respecte al precedent. Si som capaços de gaudird’un instant, extraient-ne el millor; l’essencial, i seguidament saber fer el mateix amb el consegüent de l’instant viscut, podrem aprofitar cada segon de la nostra existència. Si sabem viure així ens podem estalviar molt patiment, perquè cada detall és únic i preciós a la seva manera.
Respecte la segona resposta: científicament, s’han descobert moltes dates: el Big Bang, les primeres espècies,l’evolució de la vida... i l’aparició dels humans. D’això fa relativament poc: uns 2.002.000 anys considerant aquesta xifra com a “poc”, que realment ho és, una vida humana de com a molt 100 anys és una misèria, i per tant un fragment de temps molt curt. Així que raonadament, hem d’aprofitar al màxim del temps que ens és donat per viure.
Consegüentment, és important que riem i ens ho passem bé tan compodem, perquè de cas contrari, perdem el temps. Hem d’aprendre a extreure l’essencial de la vida, i moltes, moltes persones, ja siguin filòsofs o no, han arribat a la conclusió que el dolor definitivament no és l’essencial de la vida. Evidentment que tard o d’hora tothom s’acaba preocupant per el final de la vida, però plorar cada dia i qüestionar-se per què som aquí, per què ens passen...