Anàlisi de l'obra teatral(resum)

PRIMERA PART:
UNA APROXIMACIÓ AL FET TEATRAL

1. Aproximacions al concepte de teatre.

1.1 Com a art espectacular.

Es pot partir de la consideració del teatre com un fet social de caràcter espectacular. Un art no assimilable sense més, a la literatura dramàtica o al gènere dramàtic. Cal situar el teatre dins el camp de les arts espectaculars considerant l'art en un doble sentit; com allóque te un valor estètic o provoca una experiència estètica o com alló que ès en si mateix una creació artificial. L'art en aquest sentit implica una planificafió.

És interessant tenir en compte la finalitat ja que aquesta ens permet separar una manifestació artística d'altres manifestacions que sovint es consideren espectacles teatrals.

1.1.1 L'art espectacular enfront d'altres arts.

Elteatre com a art espectacular es diferencia d'altres arts, sobretot en el procés de comunicació – de profund caràcter social- enfront d'arts que han estat catalogades com a solitàries, com ara la pintura o l'escultura. El teatre té una transmissió i una recepció col·lectives.

Són evidents les diferències respecte a altres arts pel que fa als canals de percepció i als trets discursius amb el seudesenvolupament espacial i temporal. Hi ha un destinatari col·lectiu que és present físicament en el moment de la transmissió.

1.1.2 El teatre enfront d'altres arts espectaculars.

Kowzan ja intenta establir-ne una classificació dins el camp de les arts espectaculars a partir de tres criteris.
El primer criteri situa el teatre dins el grup de les arts amb presència visual de l'esser humàsent la figura clau la de l'actor/actriu.
D'aquesta manera distingiríem, per una banda, les anomenades arts escèniques i per altra les arts audiovisuals.
El segon criteri permet distingir el teatre d'espectacles com la dança i la pantomima i concretant podem distingir entre el teatre dramàtic i el teatre líric o musical.
El tercer criteri dona compte d'una sèrie de d'espectacles sense faula comels d'aigua, de foc, destresa o força. Números de circ o de music-hall, exibicions esportives.....

1.2 Com a interacció escènica.

1.2.1 Relació sala-escena.

Al teatre com a considerció escènica s'ha de posar l'accent en la consideració de l'espai. Per altra banda hi ha un element teatral que fa acte de presència en les representacions; el pròleg, que estableix un pont entre dos grupsheterogenis com són el públic i els actors. Es una seqüència d'obertura de l'espectacle amb la finalitat de crear silenci.


1.3 Com a discurs de ficció.

La intercacció establerta entre el po emissor i el receptor té un estatus de discurs de ficció: l'espai, el temps i els personatges que veiem no son la realitat en marxa.
En relació amb aquest tret, hem de situar l'estudi del món ficcional.Es fa referència a les coordenades espaciotemporals i socials en què se situen les accions representades.(l'enmarcament)


1.4 Com a mostració d'una història

Considerem el teatre com una forma discursiva caracteritzada pel fet de presentar-nos una història. Aquest fet posa en primer pla una qüestió força complexa: la relació entre teatre i relat.

1.4.1 La història o la faula

Al'hora de l'anàlisi de la ficció podem establir una diferència entre el que es considera el món ficcional del relat i la història o faula. Per donar compte del treball que es realitza podem recórrer al concepte de focalització, perspectiva o punt de vista. Englobaria tota una sèrie d'operacions a que es veu sotmés el material diegétic i donaría compte d'una mirada subjectiva que construexix la ficció.1.5 Com a discurs sobre el món i com a metadiscurs.

Es planteja una visió del teatre com a pràctica discursiva que es troba vinculada a un contex de producció, transmissió i recepció. Dins d'un context cultural es considera la ideologia que es desprén d'un treball de focalització. La ideologia apareix lligada al tema o motiu sobre el qual s'ens parla. Aquest fet ens fa plantejar a...