Anàlisi Oda La Pàtria

Autor
Poeta, periodista, economista i polític. Estudia al Seminari Conciliar de Barcelona i a la Junta de Comerç. El 1815, molt jove encara, fundà la Societat filosòfica i dos anys més tard publicà el seu únic llibre de poemes, Ensayos poèticos. A causa de dificultats familiars hagué de deixar els estudis i entrà a treballar per a diverses empreses comercials. El 1820 participà amb entusiasmeen la revolució liberal i, entre 1820 i 1823, es lliurà al periodisme i a la literatura, ingressà a l'ABLLB i contribuí a la fundació d'El Europeo". Posteriorment, tan allunyat de les actituds moderades com de les revolucionàries, desenvolupa la seva activitat pública en un terreny d'especialista. El 1826, recomanat per Fèlix Torres i Amat, entrà a treballar en l'empresa de Gaspar de Remisa i fixà,així, la seva residència a Madrid. Quan el seu patró fou nomenat ministre de finances, ell accedí al càrrec de director general del tresor i posteriorment tingué altres càrrecs públics. Per bé que s'havia desentès a poc a poc dels problemes de Catalunya, cap al 1850 inicià un acostament que s'accentuà a mesura que s'incrementava la lluita entre proteccionistes i lliurecanvistes fins aconvertir-se en l'autèntic representant a la cort de la indústria catalana. Malalt i desenganyat, tornà a Barcelona per a morir-hi en la pobresa. La seva obra en llengua catalana és escassíssima. Cal destacar , però, el poema "La Pàtria" que publicà a les pàgines de "El Vapor" -periòdic que ell mateix contribuí a fundar-. Aquest poema, compost amb motiu de la festa onomàstica del seu patró, Gaspar de Remisa,constituí el punt de partida del moviment de la Renaixença i també, en bona part, del romanticisme en llengua catalana.

Poema:
BONAVENTURA CARLES ARIBAU La pàtria
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
comguarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors,
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents,
com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Mes, arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així d'arbre migrata terres apartades,
son gust perden los fruits e son perfum les flors.

Què val que m'haja tret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant del trobador no sent la mia orella,
ni desperta en mon pit un generós record?
En va a mon dolç país en ales jo em transport,
e veig del Llobregat la platja serpentina
que fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda mésplaer, no tinc altre conhort.

Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savis,
que ompliren l'univers de llurs costums e lleis,
la llengua d'aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l'ingrat que, en sonar en sos llavis
per estranya regió l'accent nadiu, no plora,
que, en pensar en sos llars, no es consum ni s'enyora,
ni cull del mur sagrat lalira dels seus avis!

En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quan del mugró matern la dolça llet bevia;
en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntics llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.

Ix, doncs, per a expressar l'afecte méssagrat
que puga d'home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.


Paraules dificultoses:
Fat: destí
Llengua llemosina: llengua catalana
Agravis:...