Anàlisis antropologico pelicula hoy empieza todo

Silvia Prieto Párraga: Anàlisis pelicula Hoy empieza todo
Per desenvolupar aquest treball em centraré en alguns dels problemes de l’educació que ens trobem actualment, sobretot en indrets amb molta problemàtica social i falta de recursos econòmics com: la complicada relació entre l’escola i els agents socials, el fracàs escolar, del que tant es parla, i la funció que desenvolupa l’escola iel professional docent entenent i/o analitzant les seves contradiccions i dificultats; a través del film Hoy empieza todo (1999), Bertrand Tavernier; el qual reflexa tota la problemàtica d’una petita comunitat industrial: atur, alcoholisme, desestructuració familiar, abusos... i sobretot la falta d’esperança en el futur que neix de cadascun d’aquests problemes.
Es tracta d’un film que dur a termeuna crítica contundent a la indiferència i burocratització del sistema d’assistència social, de les autoritats que miren cap a un altre banda, dels ciutadans que demanen que tot se’ls doni fet, d’un sistema passiu despreocupat de la realitat, i més interessat en informes i tecnicismes que no pas en els problemes diaris. Per altre banda, també aporta un punt de vista optimista, que mostra lapossibilitat de millorar el sistema des de dintre, lluitant per unes conviccions i uns ideals ferms.
El missatge central que vull transmetre, el qual es veu clarament al llarg de tota la pel·lícula, és que l’escola té responsabilitats socials. No únicament aquelles que la llei assigna o les que històricament li corresponen com un dels pilars de la cultura dels pobles, com deia Dewey(1) “ l’escola esuna societat viva i té uns plantejaments bàsicament socials: cal preparar l’alumnat per a la vida i familiaritzar-se amb el medi social. “ L’escola assumeix vers la societat el compromís d’educar, però també té un compromís amb la comunitat i la humanitat, doncs forma part d’un projecte que va més enllà de les normes administratives, de les necessitats d’aprenentatge de unes edats concretes.L’escola ha d’assumir les responsabilitats d’ajudar a modificar actituds bàsiques i millorar la vida de la comunitat en la qual està ubicada, preocupant-se pel benestar social dels alumnes sense oblidar el de les seves famílies, acollint a nens de diverses cultures i característiques, acceptar l’ integració i les diferències tant en el camp ètnic com mèdic, procurar la eliminació de barreres físiques iculturals per pares i alumnes, promoure bones pràctiques ambientals, ajudar i educar a les famílies, perquè siguin capaces de prendre les seves pròpies responsabilitats educatives i exigir a les administracions públiques que assumeixin, també, les seves pròpies responsabilitats socials.
Aquest es el tipus d’escola per la qual lluita el Director Daniel, tot i els seus problemes personals i lalluita constant que el porta gairebé a perdre l’esperança. Des de la primera escena del film, ens troben amb un professor entregat a la seva feina que coneix una per una les característiques dels seus alumnes, als quals tracta sempre amb amor i paraules de respecte, proporcionant-los un entorn apte per al seu desenvolupament psicosocial i educatiu.
(1) Enrique Fuentes Goyanes (2011).Antropologia de la Infància p.19. Barcelona: UOC
La relació d’afecta que Daniel proporciona als alumnes és molt important per al benestar dels nens, tot i que aquests viuen unes situacions insòlites i desconsoladores en el seu àmbit familiar, fet que està estretament lligat amb el fracàs escolar de molts infants i la seva poca prospecció de futur.
Daniel intenta pal·liar aquestes efectes,proporcionant als infants un lloc on es sentin segurs, protegits i on poden expressar sense cap repressió les seves pors, inseguretats i sentiments; utilitzant d’alguna manera els mètodes descrits per Pestalotzzi(2), el qual considera que l’amor és la millor eina educativa per retornar la confiança als nens i guarir les seves ànimes: “l’amor ho fet tot” ( Bibliografia)
A la vegada, però que manté una...