Análisi

L'article seleccionat és de caràcter informatiu amb títol "Elecciones Cataluña 2012: La participación sube más de 10 puntos con respecto a 2010". Intentarem establir una comparació amb el model 4, i més enllà, el 4-B, relacionats amb la democràcia directa.
El passat 25 de novembre es van dur a terme a Catalunya unes eleccions anticipades al Parlament de Catalunya. Aquestes eleccions es vandefinir com les més importants de la història per alguns, i molt trascendentals per altres.
Clarament, Catalunya viu un procés nacional complex, amb una societat dividida. És així, que per tots aquestes eleccions eren un clar moment per dir cap a on volem que vagi la política de la Comunitat.
Tenint clar això, podríem plantejar-nos una participació massiva a les eleccions, com passa aaltres països com Argentina (cert és, però, que en països com aquest hi ha una penalització si no votes). No obstant, si analitzem la situació, trobem una societat dividida en diverses parts. Per una part trobem els que voten, alguns amb vot fidel, altres no. Per altra els que no voten, de manera sistemàtica. Trobem que des de fa un temps s'han creat moviments socials importants, en els quals unagran part no es troben representats.

Per tant, lluny de ser una notícia tant positiva com s'ha dit, és una notícia bastant negativa. La pujada d'un 10%, per molt que sigui històrica, no deixa d'estar relacionada per la situació que viu Catalunya i els processos de canvi en el que vivim inmersos. La realitat és que un gran número de persones de la societat catalana senten que no tenen unarepresentació com hauria de ser, i, entre aquests, es troben molts votants. Solament els que no voten representen quasi un terç de la societat.
Si ens fixem en el Mòdel 4 del llibre de Macpherson, en el que ens parla de la democràcia com a participació, i en relació a l'article, veiem com, tot i ser un mòdel desitjable per tots, no s'està complint. Moltíssima gent no està participant ni téintenció de fer-ho, del sistema, per a millorar-ho. És cert, però, que hi ha molta gent que si ho fa, i que participa activament d'això, ja sigui en assemblees de barri com als seus treballs, o inclús a moviments socials. Partint de que ens fixem en el model 4-B com a forma desitjable de democràcia, també veiem que estem molt lluny d'aconseguir això.
Ara per ara, ens trobem en un model departits, o sigui, un model indirecte. No tant la política com els polítics, estant patint un descredit i un desgast enorme, basat en polítiques que no convencen i un empobriment general de la població. Els polítics estan perdent el contacte amb el poble, i, lluny de fer res per millorar-ho, com podria ser la idea expressada al model 4-B, s'enfonsen en una espiral que pot portar a la desaparicióde molts partits.
La creació d'assemblees de barri, per exemple, hauria de tenir un nexe que permitís connectar amb el model de partits, perquè sino, continuarem estancats en un model que aspira a arribar a dos terços de la població, en comptes d'intentar millorar i arribar a tothom. La connexió dels polítics amb la societat és clau, però tampoc s'ha de deixar de banda que vivim en unasocietat que en molts aspectes no està preparada per ser responsable de si mateixa, i necessita de líders que la portin pel camí correcte. El problema arriba quan no existeixen aquests líders, la societat es veu desamparada, i el descrèdit polític augmenta.
Per tant, com a conclusió, podem afirmar que els resultats electorals, tot i ser històrics, no deixen de ser un reflexe d'un moment concret,i deixa patent que ni en un moment tant important com aquest s'aconsegueix mobilitzar tota la societat, doncs aquesta no troba un nexe d'unió que, per exemple, si que existiria si es portessin a terme mesures de democràcia directa. Hi han moltes maneres de permetre que això sigui possible, i en molts casos solament cal que els polítics posin de la seva part, doncs les bases estan creades....