Análisis El CasamEnt d'En Terregada
Páginas: 4 (753 palabras)
Publicado: 1 de abril de 2012
TEORIA I HISTÒRIA DE LA REPRESENTACIÓ TEATRAL
Professor: Carles Batlle Jordà
Universitat Autònoma de Barcelona
Alumne: Rebeca Esparza Lavado
Curs 2009-2010
EL CASAMENT D'EN TERREGADAJuli Vallmitjana, adaptació d'Albert Mestres
La meva incorporació a l'assignatura es va donar una mica fora de temps. Ampliació de matrícula, canvi de crèdits, tot això em voltava pelcap i em feia patir una mica. Per això, en arribar a classe el primer dia i escoltar un parell de comentaris dels meus companys, em vaig quedar lleugerament descol·locada. Jo només havia tingut temps dellegir la obra i ni tan sols sabia si l'obra es continuava representant encara. Però vaig tenir sort. Vaig aconseguir entrades pel dia de la penúltima representació. En vaig treure dues, per tal deno anar sola, tot i que sabia que a la persona que convidaria potser no li acabaria de convéncer. I en realitat, jo tenia més números perquè no m'agradés. M'agrada anar al teatre igual que m'agradallegir. Però, de la mateixa forma, m'agrada triar les obres a mi.
Ara feia temps que no anava al TNC. I m'atreviria a dir que mai no havia trepitjat la “Sala Petita”. Tot al meu voltant feia olor anovetat. Havia intentat documentar-me una mica abans del 21 de novembre, al marge de la lectura prèvia de la obra, però no havia trobat el moment. I les idees dels companys i dels professorsbombardejaven el meu cap. Havia escoltat coses com “espai dislocat”, “obra tancada que comença i acaba de la mateixa manera”, etc. Però vaig decidir anar a gaudir i a observar al màxim. Res més. O tot més.
Lasala començava a omplir-se. Nosaltres dos ho observàvem des de la segona galeria. La majoria, eren gent gran. Aquell tipus de públic em va resultar molt curiós. Potser estaven allà per la temàtica opotser era coincidència. No m'incomodava. Un dels empleats del teatre es va adreçar a nosaltres per indicar-nos que segurament podríem canviar els seients uns minuts abans de que comencés la...
Professor: Carles Batlle Jordà
Universitat Autònoma de Barcelona
Alumne: Rebeca Esparza Lavado
Curs 2009-2010
EL CASAMENT D'EN TERREGADAJuli Vallmitjana, adaptació d'Albert Mestres
La meva incorporació a l'assignatura es va donar una mica fora de temps. Ampliació de matrícula, canvi de crèdits, tot això em voltava pelcap i em feia patir una mica. Per això, en arribar a classe el primer dia i escoltar un parell de comentaris dels meus companys, em vaig quedar lleugerament descol·locada. Jo només havia tingut temps dellegir la obra i ni tan sols sabia si l'obra es continuava representant encara. Però vaig tenir sort. Vaig aconseguir entrades pel dia de la penúltima representació. En vaig treure dues, per tal deno anar sola, tot i que sabia que a la persona que convidaria potser no li acabaria de convéncer. I en realitat, jo tenia més números perquè no m'agradés. M'agrada anar al teatre igual que m'agradallegir. Però, de la mateixa forma, m'agrada triar les obres a mi.
Ara feia temps que no anava al TNC. I m'atreviria a dir que mai no havia trepitjat la “Sala Petita”. Tot al meu voltant feia olor anovetat. Havia intentat documentar-me una mica abans del 21 de novembre, al marge de la lectura prèvia de la obra, però no havia trobat el moment. I les idees dels companys i dels professorsbombardejaven el meu cap. Havia escoltat coses com “espai dislocat”, “obra tancada que comença i acaba de la mateixa manera”, etc. Però vaig decidir anar a gaudir i a observar al màxim. Res més. O tot més.
Lasala començava a omplir-se. Nosaltres dos ho observàvem des de la segona galeria. La majoria, eren gent gran. Aquell tipus de públic em va resultar molt curiós. Potser estaven allà per la temàtica opotser era coincidència. No m'incomodava. Un dels empleats del teatre es va adreçar a nosaltres per indicar-nos que segurament podríem canviar els seients uns minuts abans de que comencés la...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.