Análisis, improvisación e interpretación
Páginas: 7 (1552 palabras)
Publicado: 10 de noviembre de 2011
Anàlisis, improvisació i interpretació
L’ objectiu dels centres dedicats a la ensenyança de la música a nivell professional és la formació d’ intèrprets. Però la tècnica del instrument resta buida per la falta de coneixements i preocupació per la obtenció d’aquestos en el anàlisis e improvisació de los futurs intèrprets.
L’ autor proposa quatre estadis de l’ interpretació: coneixement de lagrafia i pronunciació, la del anàlisi profund del text, la del desenvolupament de la capacitat de parlar espontàniament (improvisació) i el desenvolupament de la tècnica interpretativa.
L’ interpretació en música com en qualsevol altre llenguatge, consisteix en transmetre una obra a un hipotètic oient. La obra pot ser pròpia o aliena i conté elements objectius i subjectius que permeten alintèrpret recrear la seva pròpia versió amb caràcter i sensibilitat personal. Com elements objectius contem amb la grafia amb la qual l'autor va plasmar la seva obra. La seva objectivitat total és discutible, perquè els signes tenen una evident deficiència per reflectir els pensaments però no hi ha dubte que constitueixen un punt de partida concret i necessari per l’ interpretació. Com elementsubjectius contem amb els capacitats de l' intèrpret, a més de totes aquelles incerteses de la pròpia escriptura, estil, època,.... diferents versions interpretatives. Actualment la interpretació és l'objectiu primordial de l'educació musical instrumental en els conservatoris i centres musicals professionals. En aquests centres la interpretació s’ensenya com un derivat directe i gairebé exclusiu de latècnica amb una completa dedicació a l'instrument, que converteix la capacitat tècnica en sinònim de interpretació. Aquesta situació no és perniciosa en si mateixa sinó només quan deixa d'estar protegida per una sòlida base formativa de l' intèrpret.
Els estadis de la interpretació:
Coneixement de la grafia i pronunciació
Es pot llegir un idioma si es coneix la pronunciació correcta delssignes gràfics amb que s'escriu. Això ens acosta a la pronunciació adequada del so de cada lletra i conjunts de lletres i no necessita ni suposa la comprensió del text. El conjunt de signes sol tenir una regles concretes de lectura que permeten la seva desxifrat i per tant poden conduir en la música a la interpretació d'un text o obra. Figures, compassos, temps, dinàmica, paraules i signes ens guienen la expressió, formant part de la grafia de l'autor. Una bona guia per part d’un professor pot dur-nos al coneixement de tots ells indicant-nos en cada cas la seva correcta pronunciació instrumental. Una vegada desxifrats els signes de l'obra desenvolupem la capacitat de pronunciar en funció de l'instrument i tot el que implica des del punt de vista mecànic. Amb aquests dos coneixements bàsics(grafia i pronunciació) ja es pot realitzar una interpretació vàlida. Seria la conseqüència lògica d'aplicar una tècniques de lectura i una tècnica instrumental. El procés de lectura de la música pot ser evitat amb l’ús del oïda i el talent, igual que amb la llengua materna. Si l’objectiu de la interpretació d'una partitura és fer arribar un missatge a un auditori, no hi ha dubte que amb elconeixement de grafies i la tècnica de pronunciació poden donar lloc a interpretacions que amb la intuïció de l'interpret i l'ajuda d'un professor i d’una audició, podrien ser considerades com acceptables i fins i tot bones. El resultat és similar a si aprendrem a llegir correctament, amb bona pronunciació, els signes d’un idioma estranger i recitem un passatge d’un llibre qualsevol amb la guia d’unprofessor per a la entonació correcta.
Podem criticar o comentar que segurament aquestes interpretacions estaran faltes de suport i fonament per part de l' intèrpret quin dependrà d'una guia (professor o interpretació aliena), però són interpretacions possibles.
Comprensió del text
En la comprensió del text i dels signes ens acosten a la lectura i a la seva pronunciació però no aporten...
L’ objectiu dels centres dedicats a la ensenyança de la música a nivell professional és la formació d’ intèrprets. Però la tècnica del instrument resta buida per la falta de coneixements i preocupació per la obtenció d’aquestos en el anàlisis e improvisació de los futurs intèrprets.
L’ autor proposa quatre estadis de l’ interpretació: coneixement de lagrafia i pronunciació, la del anàlisi profund del text, la del desenvolupament de la capacitat de parlar espontàniament (improvisació) i el desenvolupament de la tècnica interpretativa.
L’ interpretació en música com en qualsevol altre llenguatge, consisteix en transmetre una obra a un hipotètic oient. La obra pot ser pròpia o aliena i conté elements objectius i subjectius que permeten alintèrpret recrear la seva pròpia versió amb caràcter i sensibilitat personal. Com elements objectius contem amb la grafia amb la qual l'autor va plasmar la seva obra. La seva objectivitat total és discutible, perquè els signes tenen una evident deficiència per reflectir els pensaments però no hi ha dubte que constitueixen un punt de partida concret i necessari per l’ interpretació. Com elementsubjectius contem amb els capacitats de l' intèrpret, a més de totes aquelles incerteses de la pròpia escriptura, estil, època,.... diferents versions interpretatives. Actualment la interpretació és l'objectiu primordial de l'educació musical instrumental en els conservatoris i centres musicals professionals. En aquests centres la interpretació s’ensenya com un derivat directe i gairebé exclusiu de latècnica amb una completa dedicació a l'instrument, que converteix la capacitat tècnica en sinònim de interpretació. Aquesta situació no és perniciosa en si mateixa sinó només quan deixa d'estar protegida per una sòlida base formativa de l' intèrpret.
Els estadis de la interpretació:
Coneixement de la grafia i pronunciació
Es pot llegir un idioma si es coneix la pronunciació correcta delssignes gràfics amb que s'escriu. Això ens acosta a la pronunciació adequada del so de cada lletra i conjunts de lletres i no necessita ni suposa la comprensió del text. El conjunt de signes sol tenir una regles concretes de lectura que permeten la seva desxifrat i per tant poden conduir en la música a la interpretació d'un text o obra. Figures, compassos, temps, dinàmica, paraules i signes ens guienen la expressió, formant part de la grafia de l'autor. Una bona guia per part d’un professor pot dur-nos al coneixement de tots ells indicant-nos en cada cas la seva correcta pronunciació instrumental. Una vegada desxifrats els signes de l'obra desenvolupem la capacitat de pronunciar en funció de l'instrument i tot el que implica des del punt de vista mecànic. Amb aquests dos coneixements bàsics(grafia i pronunciació) ja es pot realitzar una interpretació vàlida. Seria la conseqüència lògica d'aplicar una tècniques de lectura i una tècnica instrumental. El procés de lectura de la música pot ser evitat amb l’ús del oïda i el talent, igual que amb la llengua materna. Si l’objectiu de la interpretació d'una partitura és fer arribar un missatge a un auditori, no hi ha dubte que amb elconeixement de grafies i la tècnica de pronunciació poden donar lloc a interpretacions que amb la intuïció de l'interpret i l'ajuda d'un professor i d’una audició, podrien ser considerades com acceptables i fins i tot bones. El resultat és similar a si aprendrem a llegir correctament, amb bona pronunciació, els signes d’un idioma estranger i recitem un passatge d’un llibre qualsevol amb la guia d’unprofessor per a la entonació correcta.
Podem criticar o comentar que segurament aquestes interpretacions estaran faltes de suport i fonament per part de l' intèrpret quin dependrà d'una guia (professor o interpretació aliena), però són interpretacions possibles.
Comprensió del text
En la comprensió del text i dels signes ens acosten a la lectura i a la seva pronunciació però no aporten...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.