Apararell respiratori

INTRODUCCIÓ

L’aparell respiratori, és el conjunt d’estructures que la seua funció és la de proveir d’oxigen a l’organisme, mitjançant la incorporació d’aire ric en oxigen i l’expulsió de l’aire amb diòxid de carboni.
Consisteix de procesos simultanis que són la ventilació pulmunar intercanvi de gasos, el transport d’aquestos i la respiració cel•lular.

ANATOMIA

Nas

Constituïts peresquelet òssi (òs palatal,i el òs propi del nas), i cartílag. A dintre s’enconten les fosses nassals, que estan tapisades per una mucosa; la pituitaria roja. Aquesta és la responsable de calentar humitejar i netejar l’aire inspirat.
S’encontren els cornets nassals són estructures formades per òs esponjós(les constituients de la pituitaria roja), la seua coberta es una prima i delicada mucosanassal, s’encontra en les parets laterals de cada càmara nassal. Es divideixen en tres: cornet inferior, mig i superior. A més també tenen receptors olfatius que s’anomenen pituitaria groga.

Faringe

És el punt que uneix les fosses nassals amb la laringe i la cavitat bucal amb l’esòfag pertanyent al aparell digestiu (també serveix d’unió de la cavitat bucal amb la laringe, a causa de que devegades respirem per la boca). A les parets laterals de la faringe es localitzen les amígdales, són les encarregades de produir els glòbuls blancs, és a dir, els macrófags que s’engarreguen d’eliminar possibles bacteris o altres organismes infecciosos continguts al aliment, o que pugueren entrar per la boca.

Laringe

La laringe és un tub que uneix la faringe amb la tràquea, les parets de la qualestan constituïdes per diversos cartílags, com la tiroides, que l’extrem frontal de la qual, constitueix la nou. La zona situada entre la úvula i la epiglotis és la faringe mitja o bucofaringe. A la laringe s’encontra la glotis que és l’opertura de la laringe en la qual s’observa l’epiglotis que és una estructura fibrosa que tanca la glotis quan hi ha aliment a la faringe per evitar que durant ladeglució entre a les vies respiratories i obstruisca el pas de l’aire. La paret de la laringe està composta per cartilags que la mantenen sempre oberta, entre elles el cricoides que es situa davall del cartílag tiroides. A la glotis s’encontren dos replegs fibrosos anomenats cordes vocals (realment les que es veuen primer s’anomenen cordes vocals falses per que les que emeteixen realment el sosón les cordes vocals vertaderes que s’encontren baix de les falses i no es poden veure clarament, però són aquestes les que emiteixen el so realment). Aquestes són les que permeteixen emitir els sons quan s’expulsa l’aire.

Tràquea

És un tub respiratori situat davant de l’esòfag. Les parets de la tràquea estan reforçades per cartílags ( tenen forma de ferrarura o C per a permetre que el esòfags’espandisca al pas del bol alimentici, si no fos així no podria passar i es quedaria atascat, i si no tinguera aquestos anells cartilaginosos es dificultaria el pas de l’aire i no es podria respirar).Els cartílags amb forma de ferradura mantenen constantment oberta la tràquea. Aquests cartílags eviten que el conducte s’aplaste, el que impediria el pas de l’aire.

Bronquis

A continuació latràquea es bifurca en dues rames o bronquis (en aquestes estructures el cartílag s’encontra en forma d’anell ja que no es necessita en forma de ferradura, i es permeteix el pas de l’aire igualment) , que penetren als pulmons on es bifurquen en bronquis menors , que continuen dividint-se en tubs cada vegada més fins o bonquiols. La part més baixa de la tràquea els bronquis i bronquiols formenl’arbre bronquial.
Adintre està tapisat per un epitel•li cilíndric pseudoestratificat ciliar. S’encontren unes cèl•lules amb filaments que vibren anomenats cilis. A més, també s’encontren altres cèl•lules glandulars que secreten una mucositat que s’anomenen calciformes, les quals atrapen les partícules de pols i brutícia. Aquest conjunt s’anomena aparell mucociliar. Les partículas sòlides...