aparheid



Trabajo sobre el APARHEID.
























1.Definició d’Apartheid:
L'apartheid va ser una política que esdevingué un sistema de segregació racial duta a terme entre 1948 i 1990 durant els governs del Partit Nacional a Sud-Àfrica (i Namíbia mentre restà sota tutela sud-africana). Significa "separació'" o més literalment "apartament"en afrikaans i neerlandès, però el terme ha estat adoptat per gairebé totes les llengües, ampliant-ne el significat per explicar situacions de discriminació racial, i reclamat amb més o menys èxit per diversos pobles o grups oprimits.

2.Els protagonistes de l’Aparheid
2.1Nelson Mandela
Nelson Rolihlahla Mandela (Umtata, Sud-àfrica, 18 de juliol de 1918) és un polític sud-africà, actualment retirat, que va ser un delslíders emblemàtics de la lluita contra el sistema polític d'apartheid i va arribar a ser el primer President de la República de Sud-àfrica (1994 - 1999) escollit per sufragi universal a les primeres eleccions nacionals no racials de la història del país.
Nelson Mandela és membre del Congrés Nacional Africà (Africa National Congress, ANC) des del 1944, per tal de lluitar contra el domini polític dela minoria blanca i la segregació racial que impulsaven. Es va fer advocat i participà en la lluita no-violenta contra les lleis de l'apartheid, que varen ser establertes pel govern del Partit Nacional afrikaner, arribat al poder a través de les eleccions del 1948. L'ANC va ser prohibit el 1960 sense que la lluita pacífica donés resultats tangibles. Mandela fundà i dirigí la branca militar del'ANC, Umkhonto We Sizwe, el 1961, que dugué a terme una campanya de sabotatges contra objectius militars. Detingut per ordre del govern sud-africà amb el suport de l'Agència Central d'Intel·ligència estatunidenca fou condemnat a cadena perpètua de presó i a treballs forçats. Esdevingué una celebritat beneficiant-se d'un fort suport internacional, i fou convertit en un símbol de la lluita per a laigualtat racial, especialment després de la massacre de Soweto, del juny de 1976.
Després de vint-i-set anys de presó, Mandela va ser alliberat l'11 de febrer de 1990, i defensà la reconciliació i la negociació amb el govern del president Frederik de Klerk. El 1993, rebé conjuntament amb aquest, el premi Nobel de la Pau per les seves accions a favor de la fi de l'apartheid i l'establimentd'una democràcia no racial al país.
Escollit primer president negre de Sud-àfrica el 1994, continuà amb èxit la política de reconciliació nacional.
2.2Steve Biko
Steve Biko o Stephen Bantu Biko (King William's Town, Sud-Àfrica, 1946 - 12 de setembre de 1977), activista sud-africà anti-apartheid.
En 1966 va anar a la Universitat de Natal a estudiar medicina. El 1968 va arribar a ser fundador iPresident de la South African Students' Organisation (SASO), després que va estar involucrat en les activitats de la National Union of South African Students (NUSAS) que es considerava que estava controlada per liberals i pacifistes. SASO va anar una de les primeres organitzacions de la "Consciència Negra" que va emergir. Va definir "el negre" de manera diferent com ho havia fet l'ANC de NelsonMandela (fins a al voltant de 1965) ja que "incloïa no només als africans (negres), sinó també a les races barrejades, els mulats i indis, en aquell llavors, tots aquests designats com "no blancs" per l'estat de l'apartheid.
Un any més tard, el 1969, Biko va ser expulsat de la universitat. Llavors va fundar i va treballar en el "Programa de la Comunitat Negra", a Durban, "per al desenvolupament polítici soci-econòmic dels germans de la comunitat negra de Sud-àfrica i estimular, d'aquesta manera les accions positives per a l'acte-emancipació del judici de l'apartheid. El 1972, Biko va ser nomenat president honorari de la Black People's Convention.[1]
Entre els projectes d'aquest programa que va començar el 1972, hi havia la publicació de la "Revista Negra", un esforç per analitzar les...