Apartheid

APARTHEID

L'apartheid, que significa "separació" en afrikaans, va ser un sistema social imposat pels governs de minoria blanca a Sud-àfrica durant el segle XX. Sota aquest sistema els grups ètnics estaven separats, ja la majoria no blanca se li negaven nombrosos drets, com el de votar i el de lliure circulació pel territori nacional.
El propòsit de l'apartheid era no només apartar alshabitants que no eren blancs dels blancs, sinó, a més, als diferents grups de no blancs entre si, és a dir, fer extensiva la segregació també a les altres ètnies que poblaven la regió. A part dels nadius africans, hi havia grups d'origen mixt i asiàtic, aquests últims principalment d'ascendència índia i malaya.
El sistema que es va imposar a Sud-àfrica es distingeix particularment de la segregació idiscriminació racial que van ocórrer en altres països, per la forma sistemàtica en què va ser implementat pel Partit Nacional, que va arribar al poder el 1948, en ser formalitzat de forma exhaustiva i àmplia per mitjà d'una sèrie de lleis dedicades exclusivament amb aquesta finalitat.
La discriminació i la segregació racial eren fets legalment acceptats a Sud-àfrica amb anterioritat al govern del'apartheid. Normes jurídiques precedents, promulgades el 1913, 1923, i 1936, havien reservat per a ús de la població negra algunes àrees de terreny escampades a l'ample del país.
En aquest període previ a l'apartheid, algunes de les lleis més significatives van ser la Llei de Terres de Natius No 27 de 1923, i la Llei de Nadius (àrees urbanes) de 1923. La primera va prohibir als negres la compra olloguer de terra propietat de blancs excepte en àrees reservades per a tal efecte. La segona va asseure els fonaments per a la segregació a les zones urbanes.
El 1930, el govern de J. Barry Hertzog, qui va ser primer ministre entre 1924 i 1939, va aconseguir soscavar el vot dels habitants de raça mixta en concedir el dret al sufragi a les dones blanques, però no així a les de color. Això vaafeblir marcadament la capacitat de l'electorat no blanc d'incidir en les decisions polítiques del país.
No obstant això, va ser el 1948 quan la legislació en la matèria va rebre un impuls decisiu, en realitzar els comicis electorals que van donar per guanyador al Partit Nacional (afrikaans: Nasionale Party), liderat per Daniel Malan. Aquesta agrupació havia inclòs expressament una política d'extensiói ampliació de la segregació racial, a la qual va cridar apartheid, entre els principis bàsics de la seva plataforma.
El Partit Nacional en arribar al govern va escometre inicialment una agenda legislativa que es va conèixer com el "petit apartheid". La primera llei de l'etapa del "petit apartheid" va ser la Llei de Prohibició de Matrimonis Mixtes No 55 de 1949, la qual va prohibir els matrimonisde blancs amb no blancs. Aquesta va ser seguida per la Llei de Immoralitat No 21 de 1950 la qual va regular fins a les activitats privades dels ciutadans en prohibir la "fornicació il · legal", i "qualsevol acte immoral i indecent" entre una persona blanca i una persona africana, índia, o de color.
A continuació, el govern va començar a preparar el terreny del que va ser conegut com el "granapartheid", el qual involucrava la separació espacial de les ètnies. Inicialment, l'èmfasi va ser posat en la separació racial cap a l'interior dels centres urbans. La Llei de Registre de Població No 30 de 1950 requeria que cada habitant fos classificat com a blanc, negre, o de color (és a dir, de raça mixta), més tard, es va afegir també el rètol "asiàtic", sota una secció especial que feia al·lusióa aquests habitants declarant "sense drets històrics al territori".
L'agenda de Verwoerd
Durant el govern de Hendrik Verwoerd com a primer ministre (1958 - 1966), l'apartheid va evolucionar cap al que s'anomenaria la "política de desenvolupament separat". Aquesta apuntava específicament a aconseguir que cada un dels grups africans (bantúes) passés a constituir-se en una nació amb el seu propi...