Apego
Dia 20 d’octubre
Avui, al principi de la classe la Teresa ha explicat els tres treballs que realitzarem en aquesta part de l’assignatura, però avui hem aprofundit en el primer, la improvisació. Les meves companyes i jo sortíem en parelles o en grups de tres i representàvem algun fet o tema que la Teresa ens deia, perveure com ho fèiem, quines errades teníem i a més, per aprendre a partir de l’observació de les representacions de les altres companyes. Jo he representat amb la Miriam i Sara que érem unes joves que tenim un amic molt guapo de l’ERASMUS i que se n’anava cap al seu país i ens havia demanat en secret a cadascuna que anéssim a comiadar-lo a l’estació de tren. Cada una de nosaltres estàvem contentesperquè creiem que li agradavem, però al arribar a l’estació ens trobem amb les altres. A partir d’aquest moment cadascuna podia reaccionar com volgués. M’he ha encantat aquesta classe, se m’ha passat molt ràpida. M’agradat molt la sensació de representar i d’actuar perquè sóc una fanàtica del teatre.
Dia 27 d’octubre
La classe d’avui m’ha encantat. El feliciano és la persona que ens ha donatavui la classe. És un gran professional en l’àmbit del teatre. Porta molts anys treballant en l’àmbit del teatre i en l’expressió corporal amb persones amb alguna discapacitat i també, amb les que no. La classe ha sigut formada per tres activitats. Les dues primeres activitats eren per entendre dos sentiments que es reflecteixen molt sovint a la vida de les persones amb alguna discapacitat: Lasoledat i l’aclaparament. He treballat la soledat tapant-nos els ulls i ells ens col·locava davant d’una companya i havíem de tocar-la i olorar-la, a més d’escollir un so de la selva que ens caracteritzés. Després ens barrejaven per la sala i després havíem de trobar a la nostra parella ajudant-nos pel so que ella havia triat i quan creus que l’has trobat l’has de tocar i olorar i saber si es ella.M’ha semblat impressionant aquesta sensació perquè he conegut com es pot sentir una persona cega i com es pot sentir quan no troba algú o alguna cosa. En la segona activitat hem treballat l’aclaparament. Hem fet dos grups i un grup havia d’escollit 4 o 5 línies de periòdic i llegir-lo en veu alta mentre que caminava per la sala a la vegada que les persones de l’altre grup havien de molestar-laparlant en veu alta, imitant-la, bloquejant el pas... Amb aquesta activitat Feliciano volia que entenguéssim com se senten les persones amb alguna discapacitat quan les persones que no tenim volem protegir-los. Aquesta activitat m’ha fet reflexionar que si que és veritat que la societat protegeix molt a les persones amb discapacitat i après que si que bo que els ajudem però també hem de deixar-losque facin les coses que poden fer. L’última activitat no entès molt bé el missatge perquè era tancar-nos dintre d’una bossa d’escombraria mentre que ells ens feia imaginar una història. Suposo que el que volia fer és que ens sentíssim representats amb la història i relaxat. Volia que aprenguéssim ha interpretat el que deia la història. Aquesta activitat m’ha fet reflexionar com a persona i com afutura mestra. Els consells que ens ha donat són exactament el que necessitava escolar per motivar-me a la meva carrera. Puc dir que és una de les millors classes que he fet a la universitat.
Dia 3 de novembre
Avui hem treballat la veu i diferents postures a la vegada. Hem fet un classe col.lectiva amb la classe 2A per poder treballar l’expressió musical i corporal en una mateixa classe i unavegada més veure la relació que hi ha entre les dues parts de l’assignatura. Al principi, hem fet estiraments per obrir els pulmons i les costelles i treballar la veu. Després, amb un company hem treballat la nostra respiració i també la seva. Més tard, ens hem anat movent mentre que cantàvem les cançons treballades a classe per treballar les diferents respiracions. Per acabar, hem agafat una...
Regístrate para leer el documento completo.