Aplicació del procés haber a l’obtenció industrial de l’amoníac
N2(g) + 3 H2(g) 2 NH3(g) ΔH = -92 KJ
La Kc d’aquesta reacció val 3,6.108,aquest valor tan alt, indica que en l’equilibri pràcticament tot l’hidrogen i el nitrogen es convertiran en amoníac. Però la reacció es tan lenta a 25 ºC que no es produeixen quantitats apreciablesd’amoníac en temps raonables. Per aquest motiu Haber proposa la utilització de pressions d’entre 200 i 700 atm , temperatures al voltant de 500 oC, i l’addició d’un catalitzador de ferro finament dividit.El motiu pel qual s’utilitzen pressions de 200 a 700 atm es que un augment de la pressió afavorirà el desplaçament de l’equilibri cap a la formació d’amoníac (Principi de Le Chatelier). Aquesta esla causa per la
qual en el procés Haber s’utilitzen pressions tan elevades. Per una altra part en ser la reacció exotèrmica, un augment de la temperatura farà que l’equilibri es desplaci cap elnitrogen i l’hidrogen i no afavorirà la formació d’amoníac (Principi de Le Chatelier). Però les velocitats
de les reaccions directa i inversa augmenten amb la temperatura, es a dir el factor cinètic...
Regístrate para leer el documento completo.