Aplicación metodo de Gibbs

Cicle reflexiu de Gibbs. Aplicacions a la pràctica
Context
Ens trobem davant d’un senyor que anteriorment era independent, es valia per si mateix i ara té problemes d’úlceres i de pàncrees. Al’hospital no paren de “remenar-lo” i ell ja n’està fart. Arriba un punt que es cansa de seguir lluitant i demana que deixin de fer-li tot el que li estant fent. Però, gràcies a la intervenció d’unainfermera, ell reflexiona i es pren la malaltia amb més optimisme.
En aquest cas hi ha intervingut tot l’equip mèdic de l’hospital en el que es troba, però qui realment li fa més servei és la xerrada queté amb la infermera.

Pensaments i sentiments
Al llegir aquest article he aconseguit posar-me al lloc del pacient i més tard en el de la infermera. Entenc que el pacient entri en un estat decansament amb tot el que li estan fent, ha de ser molt dur veure que abans erets una persona independent i que ara no només estàs sense poder fer la teva vida quotidiana, sino que estàs en un llocdesconegut amb gent desconeguda que et van tractant i que l’únic que reps (a priori) és dolor i molèsties. Jo, al pensar en tot això sento una angoixa enorme que em porta a comprendre el pobre senyor. Peròa la vegada veig molt bé i molt coherent la xerrada que té la infermera amb el pacient, segur que el senyor només necessitava escoltar unes paraules d’humanitat, que anessin més enllà de paraulesmèdiques que segur que ni entenia. Ell buscava el recolzament i els ànims d’algú, i la infermera li ha sabut donar. Segur que a partir d’aquest moment ell es va sentir més recolzat i amb més forces perseguir endavant, i no m’estranyaria que el senyor hagués establert una relació terapèutica amb la infermera, tenint-li més confiança.

Avaluació
En el punt que el pacient llença la tovallola lainfermera decideix anar més enllà de les cures pròpies de la malaltia. Potser hagués hagut de fer-ho abans, evitant que el senyor arribés al punt de desesperació i de voler deixar-ho tot. Però el...