APOL
Títol: Apol.lo i Dafne
Autor: Gian Lorenzo Bernini (1598-1680)
Cronologia: (1622-1625)
Estil: Barroc
Tècnica: talla
Material: Marbre
Forma: escultura exempta
Tipologia:grup
Cromatisme: monocroma
Dimensions: 2,43 m d’alt
Localització actual: Galeria Borghese de Roma
TEMA: representació de l’escena el mite d’Apol.lo i Dafne en què aquesta es converteix en llorer pertal d’escapolir-se de la persecució del Déu
Dafne, en grec significa llorer.
Dafne era una nimfa filla del déu-riu Peneu, que transcorre per Tessàlia. El déu Apol.lo, afectat per una fletxa d’Eros,l’estimava, però ella no li corresponia i l’esquivava. En una ocasió, Apol.lo la va perseguir, i ella va fugir cap a les muntanyes per evitar-lo, lla vors ella es va encomanar al seu pare que la vaconvertir en un llorer. Dels seus perus anaven sortint arrels i les seves extremitats es corvertien en frondoses branques de l’arbre que des d’aquell moment es va consagrar al déu Apol.lo i va passar arepresentar-lo. La corona de llorer representa a Apol.lo.
Bernini captura la transformació de Dafne, retratant les diferents etapes de la seva metamorfosi. L’obra ens demana que interactuem amb ella:vista de de l’esquena la figura de dafne queda oculta darrera de l’arbre en què es transforma, a mida que anem girant al voltant de l’estàtua tenim una visió en el temps del seu canvi.
Utilitza elclar-fosc per reflectir la llum. Barroc
A la base de l’escultura hi ha uns versos en llatí del papa Urbà 8, que resumidament diuen: qui sent amant d’un amor que fuig, omple les seves mans de fullatge, obé recull fruits amargs.
Bernini, que va ser a més, arquitecte i pintor, marcà un estil molt definit dins del barroc. Ningú com ella va ensenyar el moviment i l’instant fugidís en el marbre.
Elmecenatge del papa Urbà 8 li proporcionà una plataforma de llençament molt influent que va perdurar durant moltes generacions.
COMPOSICIÓ:
Bernini copsa el moment en què Dafne es converteix en...
Regístrate para leer el documento completo.