Apologia De Sòcrates. Plató

PLATÓ.APOLOGIA DE SÒCRATES

1r Batxillerat Científic
Resum i divisió del text:

L'apologia de Sòcrates està dividida en parts, discursos que semblen ser parts del judici que van fer contra Sòcrates l'any 399 aC on el van condemnar a mort, escrits per Plató.

-En la primera part trobem el discurs de Sòcrates davant de l'assemblea general, on exposa la persuasió dels atenesos en la sevafama. Rebutjant les idees que ells intentaven fer creure al poble, deia que ell orava dient veritats i gratuïtament per gust d'ensenyar als dames, no inculcant idees a la gent si no tan sols exposant-les al seu parè, donant opció a creure'l o no, ja que ell no ho sabia tot i deia no ser un sabí. Nomes diferenciava la veritat del saber el que no ho es. Examina els que haurien de ser els sabis delpoble veien que ni ells ni altres homes ho son, ja que pensen saber mes del que saben, d'aquí sorgeix també molta fama; a causa de l'irritació que pateixen els que són examinats per ell i pels joves que el segueixen. Aixi fa veure al jurat que són persuadits per altres i que la gent te aquests pensament a causa de les seves paraules com ho faran molts més desprès d'aquest discurs.

-En la segonapart Sòcrates exposa un altre discurs defensant-se, ara si, de qui verdaderament l'ha acusat davant de l'assemblea i pel qual ell està allà, Maleto. Qui afirma que Sòcrates no creu en el deu de la ciutat si no que creu en altres deus, i fa que els joves creguin el que ell. Sòcrates mostra que es una acusació tan sols per malmetre a causa de la seva irritació, que a Maleto no l'interessa ni ho ha fetmai aquest tema, i que es contradiu a ell mateix acusant-lo de creure i no creure en els deus. Aixi demostra que només de una forma de posar-lo a prova i que evidentment si que creu en els Deus.

-En la tercera part Sòcrates diu que el que el condemna es l'enveja i les calumnies dels altres. Exposa i defens la seva forma de vida, dient que viu seguin el que Deu li ha manat, filosofant, i queaixi ho ha de seguir fent. Explica que condemnant-lo a mort els que surten perden són ells ja que serà difícil troba un altre home a qui Deu hagi encomanat aquesta feina. Intenta fer entendre l'importància de l'anima i l'intel·ligència restant importància a las riqueses i els bens materials. I rebutja la idea de la por a morir ja que no la coneix, diu que prefereix morir a no seguir fen el que ha defer. Defensa la seva actuació privada al orar ja que no pot oposar-se a tot un poble públicament, tot i que sigui per evitar injustícies. Afirma que Maleto menteix, que ell diu la veritat i que poden corroborar-ho molts dels presents que l'escolten.

-En l'ultima part on ja ha sigut condemnat a mort, recalca que no s'ha irritat desprès de la condemna perquè era el que ell ja esperava, tot i queestà sorprès per la poca diferencia de vots. Diu haver sigut condemnat a causa del poc temps de defensa que ha tingut, no com en altres llocs on posseeixen dies per jutjar. Planteja tot un seguit de càstigs per substituir el que ha proposat Maleto, però cap li sembla be, aixi que acaba proposant el pagament de diners ja que a ell no l'importen i la seva pèrdua no li farà cap mal. Exposa que hasigut condemnat a una cosa que li arribaria dintre de poc, i que ha sigut tractat així per no fer i dir el que ells volien sentir. I diu esta d'acord amb la condemna, ja que els seus acusadors han estat també condemnats amb les seves perversions i injustícies. Prediu que desprès de la seva mort a ells els passarà quelcom molt pitjor, a que els condemnara Zeus, la gent se'ls tirarà a sobre molt mesque ara; tirant-los en cara les seves accions. Així finalitza el seu discurs i es despedeix dels que l'han condemnat.

-Finalment referint-se a tots aquells li l'havien absolt de culpabilitat, no i no
aconseguri-ho a causa de no ser suficients, els diu que pensa que aixè és un be, ja que el seu esperit, aquell qui el frenava cada cop que pretenia fer allò que no era anar pel camí recta,...