Apologia de socrates









NOM : LAIA MORENO FERNÁNDEZ
CURS : 2n Batxillerat (B)
DATA: 30/11/2012
1 r TRIMESTRE
INSTITUT : Juan d’Aústria
ÍNDEX

1) Introducció
1.1) Context històric


2) Resum
2.1) primera part
2.2) segona part
2.3) tercera part
2.4) Acusacions antigues
2.5) Acusacions noves


3) Idees de la filosofia socràtica reflectides al text.
3.1) Areté
3.2) Llenguatgesocràtic
3.3) Intel·lectualisme moral


4) Conclusió
4.1) Opinió personal







1) INTRODUCCIÓ
L’apologia de Sòcrates s’inicia entre el 393 i el 389 ac. L’obra és de Plató, ja que Sòcrates no va escriure cap i els textos que fan referència a ell són gràcies els diàlegs que va mantenir amb plató. Pertany a les obres socràtiques o de joventut de Plató. La apologia reflexa ladefensa de Sòcrates davant el jurat de la ciutat d’Atenes i per això la apologia te un significat que prové del grec ἀπολογία “defensa”, “justificació”.

1.1) Context històric
Al segle V aC. la societat grega aconsegueix el seu apogeu i Atenes, vencedora de les guerres mèdiques, representa l'esplendor cultural i polític de la democràcia que ha deixat enrere a la vella societat aristocràtica iagrícola.
L'acròpoli d'Atenes, que els perses van destruir en el 482 aC. va ser reconstruïda i engrandida sota el govern de Pèricles (del 443 al 429). L'arquitecte Ictinos i l'escultor Fidias van ser els encarregats de posar en pràctica les obres durant deu anys. Les escultures del període clàssic (s. V i IV aC.) es caracteritzen per les proporcions corporals perfectes, la idealització de lesfigures, la serenitat i l'equilibri entre moviment i estabilitat. Més endavant, a causa de la popularització d'escultures per adornar habitatges privats i als canvis històrics, socials i filosòfics que suposa l'Hel·lenisme, es potencia molt més l'expressivitat: el dolor, el desenfrenament, la sensualitat, etc.
També el segle V aC. representa a Atenes la culminació de la tragèdia grega i del gènerehistòric. La tragèdia es va originar entorn del culte a Dionisos, l'evolució del qual ja amb Sófocles (496-406 aC.) i Eurípides (480-400) adquireix la forma clàssica de personatges i amb que la coneixem avui. Herodot (484-420 aC.) i Tucídides (460-400 aC.) funden el saber històric com a senyal d'identitat col·lectiva del poble.
Plató neix a Atenes en el 427 aC. en la més alta aristocràcia.Pren part als 18 anys com a soldat en l'última etapa de la guerra del Peloponesi , que acaba amb la derrota d'Atenes davant d’Esparta i la instauració del règim oligàrquic dels 30 tirans. Així, al període d'auge cultural, polític i econòmic de l'Atenes del segle V aC. succeeix una època de crisi que conclourà amb la pèrdua definitiva de l'hegemonia d'Atenes en ser sotmesa la ciutat a l'imperimacedònic d'Alejandro.
Inclinat al principi cap a la política, la seva amistat amb Sòcrates, a qui va acompanyar en els últims anys de la vida d'aquest, li farà orientar-se definitivament cap a la filosofia. Després de la mort de Sòcrates en 399 recentment instaurada la democràcia atenesa, Plató decideix refugiar-se a Mègara.
Cap a 390 Plató visita les ciutats del sud d'Itàlia, prenent allí contacte ambel pitagorisme, i Sicília, on troba l’amistat amb el jove Dion, cunyat del tirà de la ciutat, Dioniso I, a qui intentarà influir al seu govern. Amb el fracàs de la seva primera aventura política, Plató torna a Atenes (387) i obre una escola, l'Acadèmia, on es dedica durant vint anys a l'ensenyament.
Per dues vegades més tornarà de nou a Siracusa temptat per l'oportunitat de realitzar un governde filòsofs, fins que l'assassinat de Dion li fa renunciar definitivament a la pràctica política. A partir del 361 deixa gairebé per complet l'adreça de l'Acadèmia en mans de Heráclides de Ponto. Els seus últims anys van ser dedicats a escriure, morint en el 347 aC.

2) RESUM DE L’OBRA
L'obra relata el judici que va tenir que pasar Sòcrates i consta de tres parts que s'estructuren de la...