Aprende A Fer Sabò
Páginas: 3 (575 palabras)
Publicado: 30 de septiembre de 2012
APRENEM A FER SABÓ!!
UNA MICA D’HISTÒRIA
Ö La preparació del sabó és una de les reaccions químiques més antigues que es coneixen; probablement la segona, després de la fermentació delmost per obtenir el vi.
Ö Els grecs i els romans ja el coneixien –s’han trobat restes d’una fàbrica de sabó a les excavacions de Pompeia- i segurament el feien servir com a cosmètic.
Ö Méstard i durant segles, l’elaboració del sabó va esdevenir una feina casolana en
què s’utilitzaven com a matèries primeres cendres vegetals i greixos animals o vegetals.
Ö A la segonameitat del segle XIX, quan el químic belga Solvay va descobrir el
mètode per obtenir sosa a baix preu, es va industrialitzar el procés de fabricació del sabó i es va popularitzar el seu ús.
ÖActualment es coneix a la perfecció el procés químic de formació del sabó; això ha
fet que la indústria sabonera hagi millorat la seva tecnologia i la qualitat dels productes. Avui diapodem trobar sabons de tota mena: de tocador, per a nadons, farmacèutics, desinfectants, etc.
FABRICACIÓ DEL SABÓ
Ö El sabó que faras és el “de tota la vida”. A base de proves elsantics “mestres saboners” van descobrir la recepta i avui dia encara és l’eina més eficaç per treure les taques de greix de qualsevol teixit. Continua essent un remei molt eficaç per a rentar la roba mésbruta.
El sabó es produeix a partir d’una reacció química anomenada saponificació. Aquesta reacció química es pot esquematitzar de la manera següent:Greix + àlcali sabó + glicerina
Per fer el sabó de rentar la roba s’acostuma a utilitzar, com a greix, l’oli d’oliva i la sosa càustica, com a àlcali.
Per fer sabonsde tocador i medicinals s’utilitzen altres olis com l’oli de palma, el d’ametlla o el de coco i s’hi afegeixen colorants, perfums, desinfectants, etc.
La glicerina que s’obté queda...
UNA MICA D’HISTÒRIA
Ö La preparació del sabó és una de les reaccions químiques més antigues que es coneixen; probablement la segona, després de la fermentació delmost per obtenir el vi.
Ö Els grecs i els romans ja el coneixien –s’han trobat restes d’una fàbrica de sabó a les excavacions de Pompeia- i segurament el feien servir com a cosmètic.
Ö Méstard i durant segles, l’elaboració del sabó va esdevenir una feina casolana en
què s’utilitzaven com a matèries primeres cendres vegetals i greixos animals o vegetals.
Ö A la segonameitat del segle XIX, quan el químic belga Solvay va descobrir el
mètode per obtenir sosa a baix preu, es va industrialitzar el procés de fabricació del sabó i es va popularitzar el seu ús.
ÖActualment es coneix a la perfecció el procés químic de formació del sabó; això ha
fet que la indústria sabonera hagi millorat la seva tecnologia i la qualitat dels productes. Avui diapodem trobar sabons de tota mena: de tocador, per a nadons, farmacèutics, desinfectants, etc.
FABRICACIÓ DEL SABÓ
Ö El sabó que faras és el “de tota la vida”. A base de proves elsantics “mestres saboners” van descobrir la recepta i avui dia encara és l’eina més eficaç per treure les taques de greix de qualsevol teixit. Continua essent un remei molt eficaç per a rentar la roba mésbruta.
El sabó es produeix a partir d’una reacció química anomenada saponificació. Aquesta reacció química es pot esquematitzar de la manera següent:Greix + àlcali sabó + glicerina
Per fer el sabó de rentar la roba s’acostuma a utilitzar, com a greix, l’oli d’oliva i la sosa càustica, com a àlcali.
Per fer sabonsde tocador i medicinals s’utilitzen altres olis com l’oli de palma, el d’ametlla o el de coco i s’hi afegeixen colorants, perfums, desinfectants, etc.
La glicerina que s’obté queda...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.