Aprendizaje espacial

Psicologia Fisiològica II

1. TIPUS D’APRENENTATGE VALORAT A L’ARTICLE. El tipus d’aprenentatge que es valora a l’article de L. López & Cols. és l’aprenentatge espacial. En aquest tipus d’aprenentatge espacial es veu implicada la memòria explícita, declarativa o relacional, a partir de la qual entenem com “els records deliberatsi conscients que tenim sobe el nostre coneixement del món o sobreles nostres experiències personals”.

2. QUINA ÉS LA TASCA QUE HA DE APRENDRE L’ANIMAL? Aquesta tasca d’aprenentatge espacial és avaluada mitjançant el laberint d’aigua

!

disenyat per R. G. Morris (1984). Consisteix en una piscina circular que està plena d’aigua , en la que se situa una plataforma que ha de ser localitzada per l’animal. La temperatura de la piscina sol oscilar entre 18 i 27ºC, així com siguen rates o ratolins els subjectes de la prova. Obviament, la plataforma queda totalment submergida dins de l’aigua cosa que, junt a una tinció que se li fa a l’aigua, fa totalment impossible per al roedor divisar l’objectiu. Amb aquest test es possible valorar la memòria de referència, si la plataforma permaneix en el maeix lloc al llarg de tots els assajos; i, d’altra banda, lamemòria de treball si la plataforma canvia de posició en cada assaig. Així, la memòria de referència és independent dels assajos i permet aprendre el procediment general per a l’execució de la tasca. En canvi, la memòria de treball és una memòria temporal que depén de cada assaig. Els efectes de l’entrenament en aquesta tasca s’han examinat mitjançant diferents dissenys, sent els més destacats ellongitudinal i el transversal, i en ocasions, una combinació d’ambdós. El deteriorament relacionat amb l’edat en l’execució de tasques espacials pot modificar-se per l’experiència en la mateixa tasca tant en rates com en ratolins. Estudis longitudinals suggereixen que els efectes beneficiosos de l’entrenament sobre el deteriorament de la memòria espacial associat a l’edat podrien estar relacionatsamb la plasticitat cerebral que es manté inclus a edats avançades, cosa que induiria
Brain oxidative metabolism and learning in the Morris Water Maze

Psicologia Fisiològica II

canvis neuro-biològics similars als produiïts per la utilització d’ambients enriquits, com comentàvem a classe amb el documental sobre Jeremy, un xic que patia amnèsia anterògrada. Continuant amb el mateix fil, s’hademostrat que l’entrenament espacial en tasques de memòria incrementa el nombre de neurones actives a l’escorça entorrinal (àrea de Brodmann 28 i 34), un importantíssim centre de la memòria.

3. METODOLOGIA. Per desenvolupar la tècnica d’aprenentatge, en aquest experiment es varen usar 18 rates Wistar. Totes elles eren mascles que pesaven entre 230g i 320g. D’aquestos 18, 10 van ser utilitzatsper a l’aprenentatge espacial (Grup E), mentre que la resta com a grup de control (Grup C). Seguidament, es va desenvolupar el protocol experimental establert per Morris al 1981. S’utilitzà una piscina circular feta de fibra de vidre i pintada de negre amb les següents mesures: 1,5m de diàmetre X 40cm de alt. El nivell de l’aigua es deixà a 30 cm i la seua temperatura fou de 23±1 ºC. Per tal dedotar-la d’opacitat, es va recurrir a un producte no tòxic anomenat Lytron 641, aixì s’impedia que l’animal trobara (visualment) la plataforma d’escape. Aquesta estaba localitzada a 2cm per baix del nivell de l’aigua i a 12cm de les parets de la piscina.
Brain oxidative metabolism and learning in the Morris Water Maze

Psicologia Fisiològica II

Paral·lelament, també va ser necessària lainstal·lació d’un complexe equipament electrònic que va constar d’una càmera de vídeo (Sony V88E) penjant del sostre justament en el centre de la piscina i una grabadora de vídeo (Panasonic NV-F70) amb una pantalla de TV (Sony KV-M14E). Una vegada es va tindre tot preparat, va començar l’estudi. Els 10 animals que formaven el grup d’aprenentatge realitzaren la tasca (trobar la plataforma posicionada...