Aprendizajes

MÈTRICA I VERSIFICACIÓ


Unitats mètriques
Síl.laba. Contacte vocàlic: Dièresi / Elisió / Hiat / Sinalefa / Sinèresi
Accent : Ritme i Esquema accentual
Rima : Assonant / Consonant / Falsa / Visual / Fàcil / Equívoca / Interna / Externa / Masculina / Femenina / Alternada / Maridada / Encadenada / Creuada / Vers coix / Vers blanc / Vers lliure / Vers estramp / Vers espars / Versicle.Mètrica Clàssica
Peu: Amfíbrac / Anapest / Dàctil / Espondeu / Iambe / Troqueu
Vers: Adònic / Anapèstic / Dactílic / Hexàmetre / Iàmbic / Pentàmetre / Sàfic / Trocaic
Mètrica Sil.làbico-accentual
Vers: Recompte de v. / Cesura / Hemistiqui / Isosil.làbic / Isomètric / Anisosil.làbic / Heteromètric / Encavallament / Esticomítia / Tornada / Retronxa / Refrany / Bordó / Reble
Versos d'Art Menor:Monosíl.lab / Bisíl.lab / Trisíl.lab / Tetrasíl.lab / Pentasíl.lab / Hexasíl.lab / Heptasíl.lab / Octosíl.lab
Versos d'Art Major: Eneasíl.lab / Decasíl.lab / Hendecasíl.lab / Dodecasíl.lab / Tredecasíl.lab / Alexandrí / Octonari
Estrofes: Apariat / Dístic / Tercet / Quartet / Seguidilla / Quintet / Lira / Sextet / Octava / Dècima
Composicions: Auca / Cançó / Corranda / Dansa / Estança / Glossa / Goig/ Haikú / Lletres sat. / Nadala / Madrigal / Sextina / Silva / Sonet / Tanka / Tercina / Viadera / Villancet / Virolai
Tirades: De monorrims / D'apariats / Codolada / Noves rimades / Lai / Romanç

MÈTRICA I VERSIFICACIÓ

ACRÒSTIC .- Poema en el qual les lletres inicials dels versos, o d'altres expressament remarcades, formen una paraula, en ser llegides de dalt a baix o de baix a dalt.ADÒNIC .- Vers de cinc síl.labes de la poesia clàssica, l'accent final del qual recau en la quarta síl.laba, que és l'última síl.laba àtona. Les síl.labes estan formades per un peu dàctil i un espondeu o troqueu.
ALBADA .- Poema que expressa sentiments relacionats amb l'arribada del nou dia. De caràcter popular.
ALEXANDRÍ .- Vers de dotze sil.labes, format per dos hemistiquis. En la mètricaanglesa i francesa, com en la catalana, és també de dotze síl.labes, mentre que en la castellana i la italiana és de catorze.
ALTERNANÇA .- Referit al fet d'alternar les rimes masculina i femenina, en la successió de versos.
AMFÍBRAC .- Peu mètric de la poesia clàssica de tres síl.labes (breu-llarga-breu), adaptat a la poètica catalana amb l'estructura àtona-tònica- àtona.
ANAPEST .- Peu mètricde la poesia clàssica de tres síl.labes (breu-breu-breu), adaptat a la poètica catalana amb l'estructura àtona-àtona-tònica.
ANAPÈSTIC .- Vers de la poesia clàssica amb un número indeterminat de peus anapèstics.
ANISOSIL.LÀBIC .- Referit als versos d'un poema quan tenen diferent número de síl.labes. Quan, al contrari, tots tenen el mateix número de síl.labes parlem de versos isosil.làbics.APARIAT .- Combinació mètrica de dos versos que rimen en consonant o en assonant. Habitualment es presenten en tirallongues d'extensió il.limitada.
ART MAJOR/ART MENOR .- Distinció classificadora del versos, en funció del seu número de síl.labes. Segons aquesta divisió, són versos d'art menor els que tenen vuit o menys síl.labes, i d'art major els versos amb nou o més síl.labes.
AUCA .-Composició de la literatura popular, composta per quaranta-vuit dibuixos, cadascun dels quals és il.lustrat amb un rodolí (apariat, normalment heptasíl.lab).
BIOC .- En una composició anisosil.làbica, vers molt breu, de menys de quatre síl.labes, d'una estrofa de peu trencat, que es combina amb versos llargs.
BISÍL.LAB .- Vers de dues síl.labes. és escassament usat.
BORDÓ .- En la mètrica catalanamedieval designa el vers. Es fa servir també per designar el vers que es repeteix al final de cada cobla. En la mètrica castellana, al.ludeix, a partir del s.XV, al conjunt de tres versos, el primer i el tercer pentasíl.labs assonants, i el segon heptasíl.lab solt, que de vegades clou la seguidilla.
CAL.LIGRAMA .- Poema que utilitza formalment la tipografia i l'escriptura per aconseguir una...