Aprenentatge Del Llenguatge

Característiques de l'aprenentatge de l'alumnat amb TEA
L’aprenentatge en nens i nenes amb TEA
Els nens i nenes construeixen un model d’aprenentatge a partir de la relació que estableixen, de manera significativa, amb l’altre. Els aprenentatges escolars se sostenen en la socialització i el desenvolupament simbòlic. Hem ressaltat les dificultats de l’alumnat amb TEA per entendre què pensen elsaltres i comprendre les normes socials. Per poder abordar el repte de l’ensenyament–aprenentatge d’aquest alumnat, és important tenir en compte el seu estil d’aprenentatge, i és per aquest motiu que tot seguit destacarem les característiques de l’aprenentatge de l’alumnat amb TEA.
Aspectes observables
* Tenen un perfil desigual, són nens disharmònics.
* Les dificultats més importants esrelacionen amb els aprenentatges que exigeixen un alt grau de competència comunicativa, per la dificultat que presenten i per la comprensió de la significació de les comunicacions verbals i no verbals.
* Els manca interès per l’entorn. La realitat no els ofereix problemes per resoldre (que actuïn com a conflictes mobilitzadors d’una recerca de resolució). No tenen present el context, i això faque l'ordenació i significació dels estímuls els resulti indiferent.
* Tenen absència de curiositat per accedir a noves experiències, resistència als canvis; prefereixen utilitzar conductes repetitives en comptes de cercar conductes noves amb objectes nous.
* El conflicte cognitiu perd el seu lloc com a motor per al desenvolupament. Per a ells no és detectat o observable, i pot convertir-seen factor desestructurant, ja que presenten una baixíssima tolerància a la frustració i una escassa o nul·la capacitat d’espera.
* Poden presentar una memòria mecànica privilegiada i no tenir la possibilitat de fer-la significativa (incapacitat d’utilitzar les dades que recorden per a la resolució d’un problema).
* Conformació de la parla totalment heterogènia: poden presentar algunsàmbits de coneixement hiperdesenvolupats. En aquest sentit, val a dir que tenen un vocabulari molt complex: reciten textos llargs que els poden interessar i, en canvi, tenen un repertori molt limitat de paraules d’ús en el tracte quotidià.
* Qualsevol modificació fa que l’objecte perdi la seva identitat, no poden conservar-la quan hi ha canvis.
* Trastorns en la simbolització: alteració en lacapacitat de representació.
* Poden adquirir mecanismes, reconèixer codis que es presenten més com a condicionats que no com a sistemes de significació. Llegeixen, però no poden passar de la lectura a l’explicació, perquè no comprenen; poden fer càlculs, però no poden resoldre situacions matemàtiques; en definitiva, presenten greus dificultats de comprensió i interpretació.
* Cada operacióexisteix separada de les altres, i aquesta separació es reflecteix per manca d’una necessitat lògica. Aquesta falta d’integració de les operacions cognitives és, en part, el resultat de factors afectius, ja que hi ha una forta relació estructural entre cognició i afectivitat.
* Pel que fa a les estratègies i procediments, val a dir que, en general, perden de vista el sentit de les accions, jaque, d’un mitjà, es converteixen en una finalitat en si mateixes. Un exemple seria la finalitat de l’aprenentatge de l’escriptura utilitzant la còpia: el procediment acaba convertint-se en la fita.
* Hi ha una gran tendència educativa a fomentar les actituds mecàniques, perquè els tranquil·litzen, la qual cosa fa que adquireixin una gran quantitat de mecanismes sense significació, totfomentant la tendència a l’estereotípia.
* Una de les dificultats més importants en el procés d’aprenentatge del nen/a TEA és la necessitat d’harmonitzar una proposta que no amenaci la seva seguretat, però que, alhora, no fomenti l’estereotípia i la repetició.
Aquestes característiques, que són singulars en cada nen/a, requereixen a l’escola la utilització d’estratègies de motivació, aprenentatge...