Aprenentatge per model

APRENENTATGE PER MODEL
L’aprenentatge per model, també conegut com a aprenentatge vicari, observacional o social, és un tipus d’aprenentatge associatiu que consisteix en aprendre observant ad’altres. Un dels principals desenvolupadors d’aquesta teoria va esser Albert Bandura, psicòleg conductista cognitiu.
Una gran part del aprenentatge es realitza per aquest medi, principalment en el cas delsnens, prenent significat la frase “els nens fan el que veuen”.
Bandura va realitzar nombrosos experiments en aquest camp, essent un dels mes importants el del “ninot bobo” on s’ensenyava als nens unvídeo on una noia picava i insultava al ninot. Posteriorment als nens se’ls deixava jugar en una sala on s’hi torbava el ninot i aquests reproduïen les accions de la noia picant i insultant al ninotamb gran precisió.
Les conductes en aquest tipus d’aprenentatge no s’aprenen per tenir unes conseqüències positives ni negatives obvies, però es regeix, indirectament, per el condicionamentclàssic o el condicionament instrumental depenent del cas.
En ell hi participen dos individus com a mínim, l’individu que realitzarà l’aprenentatge, i el seu model. El model realitzarà una conductadeterminada, que tindrà unes conseqüències, i l’individu, a través de la observació, aprendrà repetir o evitar aquesta conducta depenent de si les conseqüències observades han sigut positives o negatives pera el model.
L’aprenentatge social es divideix en uns principis o fases:
1. Atenció: Segons aquest principi, per a aprendre quelcom cal parar atenció. Sobre l’atenció hi influeixen multitud defactors, tant de l’observador(el seu estat físic o anímic pot influir en la seva capacitat per a concentrar-se) com del medi(diferents estímuls poden competir per l’atenció de l’observador) com delmodel(s’obté més atenció amb models colorits, prestigiosos o que s’assemblin més a l’observador).
2. Retenció: Cal que l’observador recordi els fets que ha presenciat per a poder, en un moment donat,...