Aprenentatge d'una segona llengua

Aprendre una segona llengua
PERÍODES SENSIBLES
GRAMÀTICA I VOCABULARI
Els processaments gramatical i semàntic (vocabulari) semblen basar-se en diferents sistemes neuronals al cervell. Investigacions han mostrat que hi hauria un període sensible per aprendre gramàtica però no per aprendre vocabulari. Mentre que per aprendre nou lèxic (o informació semàntica) s’utilitzen els mateixos sistemescerebrals, sigui quina sigui l’edat, amb independència de si un nen comença a aprendre anglès als quatre, set o dotze anys, per processar informació gramatical els circuits implicats a nivell cerebral canvien en funció de l’edat en què la persona és exposada al llenguatge per primera vegada. Segons aquests estudis, els nens que aprenien anglès com a segona llengua entre l’any i els tres anysd’edat activaven l’hemisferi cerebral esquerre. Les persones que ho feien més endavant acabaven activant no només regions d’aquest hemisferi, sinó també regions similars del dret. Quants més anus es tinguin a l’inici de l’aprenentatge d’una segona llengua més bilateral és l’activitat cerebral.
Aquest fet indica que retardar l’exposició a una llengua porta al cervell a servir-se d’una estratègiadiferent a l’hora de processar la gramàtica, i aquests individus efectivament realitzen pitjor les tasques gramaticals, la qual cosa no significa que no puguin millorar llur gramàtica anglesa, però l’activació bilateral indica un mètode d’aprenentatge possiblement més difícil, menys automàtic. Més enllà dels tretze anys, encara som capaços d’aprendre gramàtica, però segurament serem menys eficients iemprarem estratègies cerebrals diferents de les que hauríem pogut utilitzar si l’haguéssim après abans. Per tant, si es tracta de dominar la gramàtica d’una segona llengua amb la màxima eficiència possible, és necessari avançar l’edat d’exposició al seu aprenentatge.
FONEMES – PRONUNCIACIÓ EN UNA SEGONA LLENGUA
Sabem que la discriminació de sons de la parla mostra una finestra o períodesensible que abarca els primers dotze mesos: al final d’aquest primer any, en els nadons disminueix notablement la capacitat per a distingir entre sons als que no han estat exposats. (Werker J., Desjardins R. et al). Tot i que amb esforç i una pràctica freqüent i adequada pot produir-se aprenentatge, si més no aquest no resulta igualment satisfactori en tots els individus. Un altre estudi(Karmiloff-Smith A. et al) suggereix que el que perd el cervell no seria tant la capacitat per a “sentir” diferències subtils en els sons d’una llengua “desconeguda”, sinó la facultat per a tractar-les com quelcom significatiu. Per que hi pugui haver aprenentatge nou després del període sensible, la interacció social amb d’altres persones en contextos comunicatius significatius sembla ser la clau. La capacitatper a un aprenentatge posterior requereix que els nous sons provinguin de persones reals en un context d’interacció, no a través de cintes o vídeos.
APRENENTATGE D’UNA LLENGUA EXTRANGERA EN LES ETAPES INFANTIL I PRIMÀRIA
Per tot això, atenent als factors presents a edats més primerenques (plasticitat cerebral, processos perceptius i cognitius, predisposició cap a la interacció comunicativa..)i considerant les majors oportunitats que suposa la possibilitat de ser bilingüe (o multilingüe), avançar les edats de primera exposició a una segona o tercera llengua a l’etapa d’Educació Infantil sembla anar en la bona direcció i cal aplaudir-ho. No només la pronunciació, la comprensió sintàctica i altres aspectes gramaticals en resulten beneficiats, sinó que també permet als nens/es començara reflexionar a un nivell més profund sobre el llenguatge i el significat, en ser conscients que paraules i estructures poden referir-se a un mateix fet o objecte, conèixer l’existència de diferents conjunts de regles gramaticals, diferents sistemes de pronunciació, diferents formes d’utilitzar el llenguatge de forma apropiada en diferents contextos (amb llurs convergències i divergències).....