Aproximacio A La Psicologia

Aproximació a la psicologia de grups
Perquè ens organitzem en grups?que fa que formem part d’un grup particular? Que es realment un grup?quants tipus de grup hi ha?

El concepte de grup es un conjunt de persones d’una grandària i una estructura determinada que participen d’una sèrie de característiques.
-persegueixen uns objectius comuns mes o menys compartits.
Entre elles s’estableix unacomunicació i interaccionen segons un sistema de pautes establertes.
-satisfan les seves necessitats al si del grup i tenen una percepció col·lectiva d’unitat.
Un conjunt de persones que participen en una mateixa estructura vivencial col·lectiva.
PROCESOS DE SOCIALITZACIO
Socialització: és un procés mitjançant el qual els membres d’una societat o cultura aprenen i interioritzen un repertori denormes, valors, creences i formes de vida que els permeten desenvolupar-se adequadament en aquella societat.
Socialització i aprenentatge
Un procés de aquests no es produeix de casualitat o sense un esforç al contrari, els individus passen per un procés complex d’aprenentatge social, que incorporem mitjançant l’educació i la culturalitzacio.
Es socialitzen i es converteixen en persones capacesde conèixer les diverses formes de la cultura de l’entorn en que viuen.
La socialització es un procés d’aprenentatge que es produeix mes intensament durant la infància, d’altra banda la societat els transmet una sèrie de simbolisme de valors i costums propis del lloc on neixen i viuen.
socialització primaria i secundaria
* Primària: en el moment del naixement,(normes) el nen adquireix lesprimeres capacitats intel·lectuals i socials bàsicament al si familiar.
* Secundaria: es fomenta en la socialització primària i te lloc en grups exteriors a la família com ara l’escola els iguals i els mitjans de comunicació social.
La socialització un procés continu i permanent
El procés de socialització es produeix de manera permanent i continua al llarg de tota la vida.
Des de elnaixement i la relació primerenca amb la mare fins a la vellesa totes les persones mantenen amb els altres una interactivitat.

La socialització i el cicle vital (document)
* La infància:les primeres relacions amb la mare satisfaran les seves necessitats bàsiques, aniran adquirint hàbits, habilitats i destreses que de manera progressiva a la seva autonomia i s’anirà convertint en un esser social.Amb l’escolarització apareix el grup, al 7 o 8 anys adquirirà la pertinència de grup, i se’ls inicia en els jocs grupals(unes regles o normes). En el context escolar, els infants i el jovent aprenen a discriminar entre els diferents tipus de relacions entre iguals.
* L’adolescència:representa una època de canvis en la conducta emocional, intel·lectual, sexual i social d eles persones i suposala transició de la infància a la vida adulta. Les relacions amb la família entren en conflicte, es debilita i son substituïdes per la relació entre iguals. L’acceptació en el grup es converteix en un factor decisiu per l’autoestima i la confiança a l’adolescent.
* L’edat adulta: dos períodes.
L’adultesa jove:compren els 20-40 la persona comença a assumir rols socials i familiars,es faresponsable de la seva pròpia vida i família, i es dilueix la importància dels grups d’iguals.
L’adultesa mitjana :40-65 se solen atribuir a la crisis de la meitat de la vida, una etapa suposadament estressant provocada per una revisió de la vida passada de la persona.
* La vellesa:un període involutiu que psicològicament comporta esforços d’adaptació als canvis biològics, ales limitacions físiquesi ala pèrdua d’autonomia.
Adaptació i inadaptació social en el procés de socialització.
Durant el procés de socialització les persones aprenen l’acceptació de les regles establertes pel grup sinó també el coneixement de les conseqüències si es produeix una desviació de la norma.

-durant els primers anys viuen una moral heterònoma, les normes per temor d’una autoritat, que pot sancionar en...