APUNTES ANTROPOLOGIA DEL PARENTIU



ANTROPOLOGIA DEL PARENTIU
Tema I: Parentiu
El parentiu és una forma d’organització social que existeix en totes les cultures. El parentiu forma part de l’àmbit cultural, són relacions socials però no només socials ja que estan vinculades a fets biològics.
Els estudis de parentiu analitzen l’organització de les societats respecte els fets bàsics de la vida (sexualitat, descendència,residència, etc). No es tracta només d’actituds i comportaments, sinó també d’ideologies que justifiquen i normalitzen l’estructura corporativa dels grups domèstics.
Importància social del parentiu:
Estableix a quin grup pertany una persona (identitat social)
Estableix, en molts casos, on viurà una persona (residència)
Estableix les regles matrimonials (prescripcions i prohibicions d’aparellament)Estableix les normes de transmissió d’estatus i propietats (herència material i simbòlica)
Estableix les pautes d’obediència (jerarquia i lleialtats)
Estableix els grups aliats i els enemics (aliances)
A què anomenem parentiu?
És un sistema de referència social ideològicament concebut, a partir del qual s’organitza principalment la reproducció i, en molts pobles també altres relacions (producció,organització política, etc). No hi ha cap cultura que hagi deixat a l’atzar la qüestió reproductiva.
Parentiu com a construcció cultural
Es tracta de relacions socials vinculades al fet biològic però no únicament biològiques en la mesura en que cada societat interpreta i concep els processos genètics segons patrons de la seva pròpia cultura.
Classes de parents:
Consanguinis: les relacionss’estableixen a partir de la descendència. Vincles de sang.
Afins (parents polítics): les relacions que s’estableixen a partir del matrimoni o de qualsevol altre tipus d’unió.
Ficticis: relacions en les que es reconeix que no existeix una relació biològica bàsica, però ocupen posicions en el sistema de parentiu com si tal relació existís.
Tema II: La construcció disciplinar de l’Antropologia del ParentiuImportant paper dels estudis de parentiu en la configuració d’una identitat científica per a l’antropologia. Es destacava el paper predominant del parentiu en l’organització social.
Es considera que el parentiu és l’eix organitzador de les societats/cultures, és a dir, a través del parentiu l’antropologia es configura com a disciplina. Aquesta visió apareix a l’Occident  la manera en què uncomportament social es pot estudiar i analitzar de forma científica. Per a entendre el parentiu dels altres es fa des del propi parentiu. Reconèixer o interpretar el parentiu dels altres a partir d’un supòsit que es dóna per establert, per evident i és la importància del lligam biològic com a element essencial per a construir o atribuir el parentiu.
Per exemple, en el nostre sistema el vincle biològic iel parentiu són elements que van sempre de la mà, aquest vincle és essencial per a construir el parentiu.
Orígens segle XVIII - 1a meitat del segle XIX:
Joseph Françoise Lafitau  jesuïta francès i missioner. El 1724 sistema de parentiu dels iroquesos.
James Edwin  explorador de l’oest nord-americà. El 1823 sistema de parentiu dels Omaha.
Sir George Grey  explorador del nord-oestd’Austràlia. El 1840 serà el primer en publicar genealogies amb dades sobre clans.
Etapes dels estudis de parentiu en antropologia:
Primera etapa  1860-1970. Època de desenvolupament i assentament de grans teories:
Evolucionisme  aniria des d’aproximadament el 1860 fins a finals del segle XIX. Context sociopolític és el positivisme (Compte) amb les dades concretes, refutables i objectivables. Elsprincipals autors d’aquesta etapa serien H.S. Maine, J.J. Bachofen (origen de les pautes del parentiu de finals del segle XIX), LH McLennan (exogàmia i endogàmia), LH. Morgan (sistemes descriptius i classificatoris), E.B. Tylor.
Evolucionisme-difusionisme  W.H.R. Rivers com a pont entre les dues etapes (prové de la psicologia experimental). Ell reconcilia les dues postures (molts orígens i...