Apuntes biologia

Bio T-1
Glúcids
Són molècules orgàniques formades per C,O,H. Tenen substàncies constituïdes per monòmers i polímers.









Funcions biològiques dels glúcids:
Monosacàrids: Funció energètica(glucosa, fructosa, galactosa) i funció estructural (ribosa, desoxiribosa).
Oligosacàrids: Funció energètica després de ser digerits i de lliurar els monosacàrids corresponents. Són marcadorscel·lulars, actuen com a senyals de reconeixement cel·lular.
Polisacàrids: Funció energètica: midó (vegetals), glicogen (animals i fongs). Funció estructural: cel·lulosa, hemicel·lulosa (vegetals), quitina (animals i fongs).
Els polímers són molècules formades per la unió en cadenes d’altres molècules més petites anomenats monòmers. Poden formar-se per addició, si la fórmula el polímer és unmúltiple de la del monòmer o per condensació quan el procés de polimerització es perden alguns àtoms que formen molècules petites.
Isomeria dels monosacàrids:
Isomeria plana, si les diferències estructurals dels seus isòmers poden explicar-se només amb fórmules desenvolupades en el pla.
Isomeria espacial, si per a la interpretació dels seus isòmers s’ha de tenir en compte la tridimensionalitat deles molècules.
Isomeria òptica, es diferencien només pel seu comportament enfront la llum polaritzada.
El carboni asimètric és un àtom de carboni amb quatre substituents diferents.
Estructura dels monosacàrids

Glucosa Fructosa Galactosa Ribosa Desoxiribosa
Enllaç glicosídic
Els oligosacàrids i polisacàrids són polímers de condensació perquè, quan es formal’enllaç covalent entre dos monosacàrids o monòmers, es perd una molècula d’aigua. En l'enllaç O-glicosídic reaccionen els grups -OH (hidroxil) del C anomèric del primer monosacàrid amb un -OH d'altre C de l'altre monosacàrid (ja sigui el C anomèric o no) formant un disacàrid i una molècula d'aigua (H2O). El procés és realment una condensació, se li denomina deshidratació per la característica de lapèrdua de la molècula d'aigua.

Disacàrids
Sacarosa: formada per glucosa i fructosa unides per un enllaç αβ. Aquest disacàrid no té poder reductor, ja que en l’enllaç o-glicosídic intervenen els dos carbonis anomèrics.

Maltosa: formada per dues unitats de D-glucosa unides per l’enllaç α(14). Aquest sucre presenta poder reductor.
Polisacàrids
Són els glúcids de pes molecular més gran notenen un nombre fix de monòmers. Hi ha de dos tipus homopolisacàrids (un sol tipus de monosacàrid) i heteropolisacàrids(unió de 2 o + ).
a) Homopolisacàrids de reserva: representen un sistema d’emmagatzemar monosacàrids. Els principals són:
Midó principal glúcid de reserva dels vegetals. El podem trobat en llavors i en estructures subterrànies com les arrels. El midó es una barreja de dues formesmoleculars, la milosa fa unes cadenes helicoïdals de glucoses sense ramificar i l’amilopectina fa cadenes helicoïdals, molècula ramificada i més densa.
Glicogen és el glúcid de reserva dels animals i fongs, abundant en el fetge i en les cèl·lules dels músculs. Químicament es molt semblant a l’amilopectina però encara més ramificat per tant encara és més dens.
b) Heteropolisacàrids estructurals elsprincipals són la cel·lulosa en els vegetals i la quitina en els animals i fongs.
Cel·lulosa és el principal component de la part cel·lular de les cèl·lules vegetals. Llargues cadenes lineals sense ramificacions fetes de glucoses unides per l’enllaç β(1-4).
Quitina: és el compost fonamental de la paret cel·lular dels fongs i de l’exosquelet dels insectes.
El reactiu de Fehling, s'utilitza coma reactiu per a la determinació de sucres reductors, ja que detecta els grups aldehid que aquests contenen. El reactiu de Fehling és una mescla de dues solucions (Fehling A i Fehling B).Per exemple, pot tractar-se de sulfat de coure (II) (CuSO4) 0,25M (Fehling A) i d'una dissolució alcalina de tartrat de sodi i potassi (Fehling B). El reactiu, inicialment blau fosc, en reacció amb els...