apuntes buenos

QUI VA INVENTAR EL TELEFON?

. L’Any 1857 Antonio Meucci va construir i instal · lar un telèfon rudimentari per connectar la seva oficina situada al soterrani de casa amb el seu dormitori del segon pis , ja que la seva dona no podia desplaçar-se per la casa per què patia de reumatisme . Però al no tenir diners suficients no va poder patentar el seu invent . Meucci va portar el seu invent al'empresa Western Union però no li van prestar atenció i es van quedar amb els materials , no està comprovat, però es diu que aquests materials van caure en poder d'Alexander Graham Bell, qui els utilitzà per crear el seu telèfon .
Després d’un any, Bell va descobrir que per transmetre la veu humana s'havia d'utilitzar un corrent continu , va construir i patentar el primer telèfon capaç detransmetre i rebre veu humana amb qualitat . La patent de Bell només es va registrar unes hores abans que la de Elisha Gray .
Una altra persona important va ser Thomas Alva Edison, qui va incorporar millores notables al telèfon , com el micròfon de grànuls de carbó que augmentava la seva potència emesa .
Antonio Meucci va ser reconegut com l'inventor del telèfon l'any 2002 pel Congrés dels EstatsUnits . La patent de Bell era discutible des de l'inici ja que segons es deia Bell tenia algú que li ajudava a l'oficina de patents i va avisar amb temps que anava a comparar les dues patents, la de Gray i la de Bell per rebutjar la pitjor i la més costosa . Bell va donar gràcies al seu amic per deixar-li comparar les patents i va afegir a la seva una nota a mà, on descrivia un disseny alternatiuigualet al de Gray .



QUI VA CREAR EL MÒBIL?
. Martin Cooper va ser pioner en aquesta tecnologia, a ell se'l considera com "el pare de la telefonia cel·lular" a l'introduir el primer radiotelèfon, l’Abril del 1973, als Estats Units, mentre treballava per a Motorola; però no va ser fins a 1979 quan van aparèixer els primers sistemes comercials a Tòquio, Japó per la companyia NTT. En 1981, elspaïsos nòrdics van introduir un sistema cel·lular l'AMPS (Advanced Mobile Phone System).

Als Estats Units, gràcies a que l'entitat reguladora d'aquest país va adoptar regles per a la creació d'un servei comercial de telefonia cel·lular, el 1983 es va posar en operació el primer sistema comercial a la ciutat de Chicago. A partir d'aquí, en diversos països es va veure la telefonia cel·lular comuna alternativa a la telefonia convencional sense fil. La tecnologia va tenir gran acceptació, amb el qual al cap de pocs anys d'implantar-se es va començar a saturar el servei. En aquest sentit, va haver-hi la necessitat de desenvolupar i implantar altres formes d'accés múltiple al canal i transformar els sistemes analògics a digitals, amb l'objectiu de donar-li cabuda a més usuaris.

Lahistòria de la telefonia mòbil es pot dividir en diverses generacions

Primera generació
La 1G de la telefonia mòbil va fer la seva aparició en 1979 i es va caracteritzar per ser analògica i estrictament per a veu. La qualitat entre els terminals era molt baixa, tenien baixa velocitat.
Segona generació
La 2G va arribar al 1990 i a diferència de la primera, es va caracteritzar per ser digital. Elsistema 2G utilitza protocols de codificació més sofisticats i sempre en els sistemes de telefonia cel·lular actuals. Les tecnologies predominants són: GSM (Global System Mobile Communications) utilitzat a Europa i PDC (Personal Digital Communications), utilitzat a Japó.

Generació 2.5
Molts dels proveïdors de serveis de telecomunicacions es mouen a les xarxes 2.5G abans d'entrar massivament a la3g (a diferència de Japó). La tecnologia 2.5G és més ràpida que la 2g, i molt més econòmica que actualitzar a 3G. La generació 2.5G ofereix característiques esteses, ja que compta amb més capacitats addicionals que els sistemes 2G, com GPRS (General Packet Ràdio System).

Tercera generació
Article principal: 3G
La 3G es caracteritza per contenir a la convergència de veu i dades amb accés...