apuntes de hume

L'EMPIRISME I DAVID HUME (1711-1776)
L'Empirisme és un moviment filosòfic que es desenvolupa a la segona meitat del s. XVIIè i durant tot el s.XVIIIè a les Illes Britàniques (Anglaterra, Escòcia i Irlanda). Formen part d'aquest moviment: LOCKE , BERKELEY , HUME.
Però l'empirisme, com a moviment filosòfic, es fa ressò d'una llarga tradició britànica. Entre els seus antecedents podem esmentar elnominalista Guillem d'Occam (Medieval: S.XIVè).També recull la teoria de la ciència de Bacon (Renaixement) i la teoria política de Hobbes, autor del llibre "Leviathan o l'Estat" pels aspectes ètics i polítics.
La paraula "Empirisme" prové del grec empíria o empeireia que significa: "experiència". Els empiristes diuen que el coneixement racional no depèn de la suposada existència d'idees innates,sinó que es fonamenta en l'experiència, en el concret, o (en expressió de Locke) "en el comerç amb el món". No hi ha raó que pugui prescindir del coneixement sensible, la raó humana no és autosuficient sinó que depèn de la sensibilitat.
S'ha dit alguna vegada que l'empirisme constitueix un racionalisme extrem. Recordem que la primera regla del mètode cartesià és l'evidència: només és veritatallò que coneixem d'una manera evident (clara i distinta). Doncs bé, els empiristes afirmen que mai una idea innata no pot ser evident: l'evidència només pot provenir dels sentits. L'empirisme reivindica sempre la primacia de la pràctica, i per tant de l'experiència, sensible com a fonament de la raó.
Com a moviment, podem assenyalar quatre grans idees en el conjunt de l'empirisme:
1.-La negació dequalsevol mena d'idees innates:
No hi ha cap coneixement que pugui ser independent de l'experiència, no hi ha cap coneixement que pugui ser independent de les dades sensibles.
Cada idea que tenim per abstracta que pugui semblar ha de posseir un fonament en el coneixement aportat pels sentits.
Els empiristes defensen, tots, la teoria de la Tabula Rasa: el llenç en blanc. Quan naixem som com unllenç en blanc o com una capsa buida i és la diferent experiència de cadascú que va pintant el quadre o que va omplint la capsa. Quan naixem "estem en blanc", l'experiència ens permet posteriorment elaborar idees captades o construïdes a partir de les impressions. Sense dades sensibles l'enteniment no disposaria de cap mena de coneixement. L'enteniment no pot espontàniament aportar cap idea. Noposseïm idees innates.
2.-L'establiment de l'evidència sensible com a únic criteri gnoseològic [de coneixement] de veritat:
Per als cartesians (racionalistes) una idea era veritat quan la ment la considerava clara i distinta; en canvi els empiristes afirmaran que l'únic criteri que ens permet distingir el veritable del fals és l'evidència de la dada sensible. Sé que una idea és veritat quan puc dirde quina impressió prové [principi de la còpia].
3.-Cal rebutjar com a il·legítim qualsevol contingut de consciència que no tingui un correlat (implicació) en l'experiència:
Per tant la Metafísica és un coneixement il·legítim: Ex: La idea de "blau" és certa perquè jo puc assenyalar coses que són blaves. En canvi la idea de "substància" és falsa perquè no prové de cap experiència sensible.
Humeafirmarà que la Metafísica és falsa perquè no trobem enlloc els orígens (fonaments) sensibles de conceptes com "substància", "causa", "jo", .etc.
4.-Negació de la possibilitat d'un coneixement universal i necessari:
A través del coneixement sensible només copsem éssers mutables i canviants i, per tant, els empiristes afirmen que tot el que ens arriba pels sentits és sempre fluctuable, canviant.Ex: Jo no puc dir: "En Joan és amic meu" perquè jo no tinc l'experiència de que en Joan sigui amic meu en el futur. Només puc dir, en tot cas, que: "per ara, en Joan és amic meu".
ANTECEDENTS DE L'EMPIRISME: OCCAM
Guillem d'OCCAM (aprox.1298-1349) és el principal teòric del nominalisme medieval. Era franciscà i tingué una activitat política molt intensa en la lluita amb l'emperador com a...