Apuntes de ideas estéticas
Páginas: 68 (16952 palabras)
Publicado: 19 de noviembre de 2010
Tema 1: El Romanticisme. Marc teòric
El punt de partida és una noció de bellesa tradicional (idea d’harmonia, vinculada a la idea de proporció, una relació matemàtica, un aspecte mesurable) de caràcter racional que es va modificant en aparèixer una sèrie de valors d’una simetria oposada, lligats a la originalitat.
El procés de modificació s’inicia a finals del segle XVIII, amb elRomanticisme, que és l’expressió cultural del capitalisme. Aquest procés encara és vigent actualment.
El context del Romanticisme és la Revolució Industrial, la Revolució Francesa, el Liberalisme com a filosofia política, etc.
Un aspecte fonamental que fa de motor del canvi en la manera d’entendre les imatges és la noció de l’individu, introduïda també pel Romanticisme. Aquesta nova noció és moltimportant perquè al voltant de l’individu giren altres valors com: l’autoexpressió, la subjectivitat, l’originalitat, la sensibilitat, l’exploració del jo interior, etc. Aquests nous valors són oposats a la noció de bellesa tradicional, entesa com l’aplicació d’unes regles universals, supraindividuals. D’aquesta manera, es desenvolupa una nova manera de veure l’art, ja no hi tenen a veure res lesmatemàtiques, ara es tracta d’un mateix, de la seva imaginació.
El Romanticisme és un moviment contradictori, hi conviuen diferents tendències, de vegades contradictòries entre elles, ja que les idees de tothom poden entrar en conflicte. Argan defineix el Romanticisme a partir de tres tendències:
1. L’estètica del sublim: fins ara, l’art era diàfan, transparent, però a partir de laintroducció de l’individu, de la subjectivitat, la percepció ja no serà cristal·lina, sinó que vehicularà sentiments ambigus entre el plaer i el dolor. Inclou totes les estètiques del mal i del terror.
2. L’estètica del pintoresc: té una visió positiva de la naturalesa. Recrea allò anecdòtic, variat, característic. És l’altra cara de la moneda de l’Estètica Sublim, encara que la base és la mateixa:el sentiment.
3. El Romanticisme històric: aglutina tota una sèrie de manifestacions inspirades en el passat. Aquí s’inspira el neoclassicisme.
Exemples de l’Estètica Sublim:
Imatge 1: Monge contemplant el mar, de C.D. Friedrich
Aquesta imatge seria impossible en el Renaixement. En aquest cas, l’escala dels personatges i la relació amb el paisatge té un per què. Amb el Renaixement,l’home dominava el paisatge; en canvi, aquí l’home ha perdut la centralitat, és diminut dins el paisatge. És una espècie de metàfora entre la immensitat de l’univers i l’home diminut. Podem pensar que l’home se sent desvalgut, sol, petit, però, al mateix temps, existeix una fascinació per aquesta immensitat. És un doble sentiment, un sentiment ambigu entre la nostàlgia i l’atracció. A partir d’aquícomença la sensibilitat contemporània, on hi podem trobar parts fosques.
S’incorpora un nou terme: la idea d’infinit. Representar l’infinit vol dir modificar el concepte de pintura. La pintura deixarà de ser un cub escenogràfic dins del qual es narren llegendes, per convertir-se en la imatge com a vocació, com a suggestió, com a estímul per la imaginació, com a contemplació. Així doncs, laincorporació de l’infinit torna la imatge més abstracte.
Imatge 2: de G.B. Piranesi
Les ruïnes són un tema romàntic, inspiren a l’espectador un doble moviment. Per una banda hi ha la nostàlgia d’un passat perdut per sempre, però, al mateix temps, hi ha una fascinació per la destrucció, pel pas del temps. Coexisteixen el dos sentiments.
Piranesi descobreix les contradiccions, ens dóna imatgestortuoses del passat, de caràcter fantasmagòric, reflexa la grandesa del temps destructor, el pes del passat sobre els personatges (res a veure amb el neoclassicisme, que intenta reconstruir la pintura clàssica). Piranesi s’acosta a les ruïnes a partir de la imaginació (imaginació com a instrument).
En el Romanticisme hi ha una sèrie de tòpics: infinit, ruïna, nit...que estimulen la...
El punt de partida és una noció de bellesa tradicional (idea d’harmonia, vinculada a la idea de proporció, una relació matemàtica, un aspecte mesurable) de caràcter racional que es va modificant en aparèixer una sèrie de valors d’una simetria oposada, lligats a la originalitat.
El procés de modificació s’inicia a finals del segle XVIII, amb elRomanticisme, que és l’expressió cultural del capitalisme. Aquest procés encara és vigent actualment.
El context del Romanticisme és la Revolució Industrial, la Revolució Francesa, el Liberalisme com a filosofia política, etc.
Un aspecte fonamental que fa de motor del canvi en la manera d’entendre les imatges és la noció de l’individu, introduïda també pel Romanticisme. Aquesta nova noció és moltimportant perquè al voltant de l’individu giren altres valors com: l’autoexpressió, la subjectivitat, l’originalitat, la sensibilitat, l’exploració del jo interior, etc. Aquests nous valors són oposats a la noció de bellesa tradicional, entesa com l’aplicació d’unes regles universals, supraindividuals. D’aquesta manera, es desenvolupa una nova manera de veure l’art, ja no hi tenen a veure res lesmatemàtiques, ara es tracta d’un mateix, de la seva imaginació.
El Romanticisme és un moviment contradictori, hi conviuen diferents tendències, de vegades contradictòries entre elles, ja que les idees de tothom poden entrar en conflicte. Argan defineix el Romanticisme a partir de tres tendències:
1. L’estètica del sublim: fins ara, l’art era diàfan, transparent, però a partir de laintroducció de l’individu, de la subjectivitat, la percepció ja no serà cristal·lina, sinó que vehicularà sentiments ambigus entre el plaer i el dolor. Inclou totes les estètiques del mal i del terror.
2. L’estètica del pintoresc: té una visió positiva de la naturalesa. Recrea allò anecdòtic, variat, característic. És l’altra cara de la moneda de l’Estètica Sublim, encara que la base és la mateixa:el sentiment.
3. El Romanticisme històric: aglutina tota una sèrie de manifestacions inspirades en el passat. Aquí s’inspira el neoclassicisme.
Exemples de l’Estètica Sublim:
Imatge 1: Monge contemplant el mar, de C.D. Friedrich
Aquesta imatge seria impossible en el Renaixement. En aquest cas, l’escala dels personatges i la relació amb el paisatge té un per què. Amb el Renaixement,l’home dominava el paisatge; en canvi, aquí l’home ha perdut la centralitat, és diminut dins el paisatge. És una espècie de metàfora entre la immensitat de l’univers i l’home diminut. Podem pensar que l’home se sent desvalgut, sol, petit, però, al mateix temps, existeix una fascinació per aquesta immensitat. És un doble sentiment, un sentiment ambigu entre la nostàlgia i l’atracció. A partir d’aquícomença la sensibilitat contemporània, on hi podem trobar parts fosques.
S’incorpora un nou terme: la idea d’infinit. Representar l’infinit vol dir modificar el concepte de pintura. La pintura deixarà de ser un cub escenogràfic dins del qual es narren llegendes, per convertir-se en la imatge com a vocació, com a suggestió, com a estímul per la imaginació, com a contemplació. Així doncs, laincorporació de l’infinit torna la imatge més abstracte.
Imatge 2: de G.B. Piranesi
Les ruïnes són un tema romàntic, inspiren a l’espectador un doble moviment. Per una banda hi ha la nostàlgia d’un passat perdut per sempre, però, al mateix temps, hi ha una fascinació per la destrucció, pel pas del temps. Coexisteixen el dos sentiments.
Piranesi descobreix les contradiccions, ens dóna imatgestortuoses del passat, de caràcter fantasmagòric, reflexa la grandesa del temps destructor, el pes del passat sobre els personatges (res a veure amb el neoclassicisme, que intenta reconstruir la pintura clàssica). Piranesi s’acosta a les ruïnes a partir de la imaginació (imaginació com a instrument).
En el Romanticisme hi ha una sèrie de tòpics: infinit, ruïna, nit...que estimulen la...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.