Apuntes De C

RESUM DE C

C és un llenguatge de programació de propòsit general estretament vinculat amb el sistema UNIX però que no està lligat a cap sistema en particular (inicialment el C va ser creat per treballar amb el sistema operatiu UNIX i tan el sistema com els programes que s’hi executen estan escrits en C). C és un llenguatge d’alt nivell però de relatiu “baix nivell”, cosa que el fa molt útilper escriure compiladors i sistemes operatius. Tot i que es diu que C és un llenguatge de programació de sistemes, l’absència de restriccions i generalitat de C el fa útil per escriure una àmplia varietat de programes. A més, si es va amb una mica de compte, és fàcil escriure programes del tot portables. L’estàndard ANSI C explica els problemes de portabilitat, i prescriu un conjunt de constants quecaracteritzen a la màquina en què s’executarà el programa.

Un programa en C consta de funcions i variables. Les proposicions d’una funció estan tancades entre claus {}.

Els tipus fonamentals de dades són caràcters, enters i nombres de punt flotant de diverses mides. A més, existeix una jerarquia de dades derivades, creades amb apuntadors, taules, estructures i unions (aquest curs no lesveurem). Les expressions es formen a partir d’operadors i operands; qualsevol expressió, fins i tot una assignació o una crida a una funció, pot ser una proposició. Els apuntadors proporcionen una aritmètica d’adreces independent de la màquina.

C proporciona les construccions fonamentals de control de flux que es requereixen en programes ben estructurats: agrupació de proposicions, presa dedecisions (if-else), selecció d’un cas entre un conjunt de casos (switch), iteració amb condició de parada en la part superior (while, for) o en la part inferior (do), i l’acabament prematur de cicles (break).

Les funcions poden retornar valors de tipus bàsic, estructures, unions i apuntadors. Qualsevol funció es pot cridar recursivament. Les variables locals són normalment “automàtiques”, o creadesde nou amb cada invocació. La definició d’una funció no pot ser anidada (no es pot definir una funció dins d’una altra funció), però les variables es poden declarar en una modalitat estructurada per blocs. Les funcions d’un programa en C poden existir en arxius font separats, que es compilen de manera separada. Les variables poden ser internes a una funció, externes (variables globals) peròconegudes només dins d’un arxiu font, o visibles al programa complet.

Un pas de preprocessament realitza la substitució de macros en el text del programa, la inclusió d’altres arxius font i la compilació condicional.

C no proporciona operacions per tractar directament amb objectes compostos, com ara cadenes de caràcters, conjunts, llistes o taules. No existeixen operacions que manipulin una taulao una cadena completa, tot i que les estructures es poden copiar com una unitat. El llenguatge no ofereix cap facilitat per l’assignació d’emmagatzemament que no sigui la definició estàtica i la disciplina de piles proporcionada per les variables locals de funcions; no utilitza heap ni recol·lector de brossa. Finalment, C en sí mateix no proporciona capacitats d’entrada/sortida; no hi haproposicions READ o WRITE, ni mètodes propis d’accés a arxius. Tots aquests mecanismes d’alt nivell els han de proporcionar funcions cridades explícitament.

El procés de compilació en C

Per poder executar un programa en C necessitarem les eines necessàries per poder editar, compilar i depurar un programa, o bé disposar d’un entorn integrat de desenvolupament. És a dir, necessitarem tenir:
- uneditor (que pot ser el que porta incorporat el compilador de C)
- el compilador de C
- un depurador –debugger– (que permet executar pas a pas el programa)

El procés de compilació en C és el següent:

Programa font .c
|
Preprocessador Fitxers de capçalera (.h)
|
Programa font
|
Compilador de C
|
Programa objecte .obj (en MS-DOS), .o (en UNIX)
|
Enllaçador (linkador)...