Apuntes Descartes
Páginas: 8 (1905 palabras)
Publicado: 1 de junio de 2014
1. René Descartes
Estableix com a objectiu trencar amb la filosofia del seu temps per projectar un nou sistema filosòfic, basat en les matemàtiques.
Proposa un nou mètode que permeti descobrir veritats clares, certes i demostrades racionalment per facilitar a l’ésser humà el domini de la naturalesa i l’assoliment d’una bona vida.
1.1. Epistemologia
EL MÈTODE I EL DUBTE METÒDIC
Laraó gaudeix de la capacitat natural de conèixer la veritat però els prejudicis, les passions o la precipitació la condueixen a l’error, per això, segons descartes, la reflexió filosòfica exigeix unes condicions prèvies:
Establir el mètode més rigorós, basat en les mates.
Prescindir dels continguts de la fe.
Renunciar a les explicacions de la filosofia anterior i a l’experiència sensible
Elmètode, és l’ instrument per guiar la raó i consisteix en 4 regles:
1. Intuïció, no admetre res com a vertader a no ser que la nostra ment percebi la idea amb claredat i distinció. L’evidència fa referència a les representacions de la ment (idees) i es fonamenta en la raó. Tres tipus d’idees:
Adventícies: Procedeixen de la percepció sensible, idea d cavall o fred.
Factícies: Són invencions de lanostra imaginació, com ara la de centaure.
Innates: Emanen de la raó i no depenen de l’experiència sensible, només aquestes són clares i diferents, són el principi de coneixement.
Les idees s’obtenen mitjançant la primera acció de la ment, la intuïció intel·lectual, una ment atenta capta de manera immediata conceptes clar i diferents sense possibilitat d’error.
2. Anàlisi: Dividir els problemesen tantes parts com calgui amb la finalitat de reduir el que és complex a les seves parts més simples. Així aconseguim un punt de partida per assolir el coneixement vertader.
3. Síntesi: Conduir els nostres pensaments començant pels objectes més simples i fàcils de conèixer per ascendir poc a poc fins als coneixements més complexos. Aquí s’aplica la segona acció de la ment, la deducció,qualsevol derivació necessària d’una idea a partir d’un altre.
4. Recompte: Fer enumeracions detallades i revisions generals de manera que tinguem la certesa de no haver-nos equivocat.
EL DUBTE METÒDIC
Per tal d’afrontar amb èxit la recerca de la certesa absoluta cal dubtar de tot. Dubte metòdic i provisional, és a dir considera condició necessària del filosofar posar a prova els enunciats ambintenció d’assentar-los.
Alhora, es tracta d’un dubte universal, que s’estén a tot coneixement o creença i voluntari, es conscient i deliberat. Motius per dubtar:
Els sentits proporcionen un coneixement confús i enganyós, per exemple una persona pot notar calor i alhora un altre fred.
No és possible distingir entre vigília i somni.
Podríem suposar que existeix un geni maligne que ens indueix acreure que tenim raó quan ens equivoquem i a l’inrevés.
L’EXISTÈNCIA DEL JO
En dubtar de tot sorgeix una veritat de la qual és impossible dubtar: l’existència d’un jo que dubta. Es podria dubtar de tot el que m’envolta pero és inqüestionable l’existència d’un jo que pensa i dubta: “Cogito ergo sum”.
Jo penso: és la primera idea clara i diferent que expressa la unitat inseparable entrepensament i existència, existeixo en la mesura que penso.
Aquest argument el considera com un criteri de certesa i l’estableix com a principi i fonament del seu sistema.
El jo és una cosa que pensa, descriu el jo com una realitat que entén, que afirma, que dubta, que vol...Per contra, els cossos tenen carència d’activitat mental , per això va identificar la substància pensant amb l’ànima.
Elpensament procedeix de l’enteniment o raó, les operacions del qual són la intuïció i deducció, però en l’ànima cal distingir un altre facultat: la de la voluntat o el voler.
L’EXISTÈNCIA DE DÉU
Per tal de ser fidel al seu mètode, ha de partir de la primera idea clara, el jo pensant, per tal de demostrar l’existència d’una realitat exterior.
Quan reflexiona sobre la primera certesa, descobreix...
Estableix com a objectiu trencar amb la filosofia del seu temps per projectar un nou sistema filosòfic, basat en les matemàtiques.
Proposa un nou mètode que permeti descobrir veritats clares, certes i demostrades racionalment per facilitar a l’ésser humà el domini de la naturalesa i l’assoliment d’una bona vida.
1.1. Epistemologia
EL MÈTODE I EL DUBTE METÒDIC
Laraó gaudeix de la capacitat natural de conèixer la veritat però els prejudicis, les passions o la precipitació la condueixen a l’error, per això, segons descartes, la reflexió filosòfica exigeix unes condicions prèvies:
Establir el mètode més rigorós, basat en les mates.
Prescindir dels continguts de la fe.
Renunciar a les explicacions de la filosofia anterior i a l’experiència sensible
Elmètode, és l’ instrument per guiar la raó i consisteix en 4 regles:
1. Intuïció, no admetre res com a vertader a no ser que la nostra ment percebi la idea amb claredat i distinció. L’evidència fa referència a les representacions de la ment (idees) i es fonamenta en la raó. Tres tipus d’idees:
Adventícies: Procedeixen de la percepció sensible, idea d cavall o fred.
Factícies: Són invencions de lanostra imaginació, com ara la de centaure.
Innates: Emanen de la raó i no depenen de l’experiència sensible, només aquestes són clares i diferents, són el principi de coneixement.
Les idees s’obtenen mitjançant la primera acció de la ment, la intuïció intel·lectual, una ment atenta capta de manera immediata conceptes clar i diferents sense possibilitat d’error.
2. Anàlisi: Dividir els problemesen tantes parts com calgui amb la finalitat de reduir el que és complex a les seves parts més simples. Així aconseguim un punt de partida per assolir el coneixement vertader.
3. Síntesi: Conduir els nostres pensaments començant pels objectes més simples i fàcils de conèixer per ascendir poc a poc fins als coneixements més complexos. Aquí s’aplica la segona acció de la ment, la deducció,qualsevol derivació necessària d’una idea a partir d’un altre.
4. Recompte: Fer enumeracions detallades i revisions generals de manera que tinguem la certesa de no haver-nos equivocat.
EL DUBTE METÒDIC
Per tal d’afrontar amb èxit la recerca de la certesa absoluta cal dubtar de tot. Dubte metòdic i provisional, és a dir considera condició necessària del filosofar posar a prova els enunciats ambintenció d’assentar-los.
Alhora, es tracta d’un dubte universal, que s’estén a tot coneixement o creença i voluntari, es conscient i deliberat. Motius per dubtar:
Els sentits proporcionen un coneixement confús i enganyós, per exemple una persona pot notar calor i alhora un altre fred.
No és possible distingir entre vigília i somni.
Podríem suposar que existeix un geni maligne que ens indueix acreure que tenim raó quan ens equivoquem i a l’inrevés.
L’EXISTÈNCIA DEL JO
En dubtar de tot sorgeix una veritat de la qual és impossible dubtar: l’existència d’un jo que dubta. Es podria dubtar de tot el que m’envolta pero és inqüestionable l’existència d’un jo que pensa i dubta: “Cogito ergo sum”.
Jo penso: és la primera idea clara i diferent que expressa la unitat inseparable entrepensament i existència, existeixo en la mesura que penso.
Aquest argument el considera com un criteri de certesa i l’estableix com a principi i fonament del seu sistema.
El jo és una cosa que pensa, descriu el jo com una realitat que entén, que afirma, que dubta, que vol...Per contra, els cossos tenen carència d’activitat mental , per això va identificar la substància pensant amb l’ànima.
Elpensament procedeix de l’enteniment o raó, les operacions del qual són la intuïció i deducció, però en l’ànima cal distingir un altre facultat: la de la voluntat o el voler.
L’EXISTÈNCIA DE DÉU
Per tal de ser fidel al seu mètode, ha de partir de la primera idea clara, el jo pensant, per tal de demostrar l’existència d’una realitat exterior.
Quan reflexiona sobre la primera certesa, descobreix...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.