Apuntes Estructura de la Comunicación

Estructura de la Comunicació - ECS
Resum


TEMA 1: ¿Qué es la comunicación social?

Arrels fet comunicatiu modern
- Distinció entre comunicació pública (cultura, valors) i tècnica (transmisió de senyals, mitjans de transport).
- Llengua, cultura, socialització i escriptura.
- Vincles entre la comunicació social i la democràcia: origen Grècia (S.V aC - Sòcrates).
* Valors neixents:justícia, ética, bè comú, interès públic, esperit crític.
* Tradicions neixents: comunicació com a trasllat de la realitat o com a construcció de la realitat.

Comunicació pública
Evolució: alfabet, impremta, premsa, telègraf i telèfon.
Fet: creació de l’esfera pública.
La premsa en les lluites religioses, com a aparell ideològic de l’Estat, com a eina dels revolucionaris, supeditacióal mercat.
Idea principal: La comunicació social com a acció dialogal, significativa, intencional i de control.

Comunicació de masses
De l’intercanvi simbòlic circular a l’intercanvi simbòlic a gran escala.
Societat industrial, capitalisme, societat de masses, cultura de masses.
La premsa de masses: la ràdio, el cinema, la televisió, Internet.
Funcions: informar, educar, entretenir,persuadir / informativa, política, cultural, social, econòmica.
Idea principal: La industrialització de la comunicació.

L’estructura de la comunicació social / de masses
Perspectiva: estudi empíric, materialitat, interdisciplinarietat.
Actors: empreses públiques/privades, mercats, governs, audiències/públics.
Marc/context: històric, polític, econòmic, social i tecnològic.
El debat entre comcombinar els drets individuals, els drets col·lectius (interès públic) i el dret d’empresa.
Idea principal: ECS = referència el context, no el text (no els missatges, discursos, narratives, etc.)

Comunicació de masses, sistema qüestionat
Forma de comunicació social ( comunicació interpersonal, comunicació en grup...)

- Gifreu, “Sèrie de fenòmens socials que, en les societatsindustrialitzades, representen l’expressió de la comunicació pública. Es tracta de variats processos de propagació de missatges a partir d’uns emissors, que són els mcm.
L’aparició i la progressiva superabundància d’aquests, ha acompanyat la irrupció de les societats industrials i la democràcia de masses”.

- John B. Thompson, va expressar les seves reserves al concepte per la connotació negativa del terme“masses” (pasiva) i perque el sentit unidireccional al que s’associa no encaixa amb els canvis tecnològics de finals del segle XX. Defineix la comunicación de masses com “la producció institucionalitzada i la difusió generalitzada de bens simbòlics a través de la fixació i transmissió de información o contingut simbòlic”.

Trets de la comunicació de masses (Thompson)
- Implica certs mitjans deproducció i difusió tècnics i institucionals (explotació comercial de les innovacions tècniques per produir i difondre formes simbòliques).
- Producció de formes simbòliques pel consum (valoració econòmica).
- Extensió de les formes simbòliques en l’espai i el temps.
- Circulació pública de les formes simbòliques.

Sistema de Mitjans
“En l’us habitual, un sistema de mitjans de comunicaciócompren tots els mitjans organitzats o controlats dintre d’un sistema social i polític. El concepte de sistema de mitjans, va sorgir durant la postguerra mundial com a servei de difusió a escala nacional. Historicament, els sistemes de mitjans va ser utilitzat per a referirse principalment a la premsa principalment, ràdio i televisió”.

Tipologies Sistema de Mitjans (Hallin i Mancini)


 PLURALISTA POLARITZAT
DEMOCRÀTIC CORPORATIU
LIBERAL
Desenvolupament
premsa de masses
baix
alt
alt
Paral·lelisme polític
alt
alt
baix
Professionalització
baix
alt
alt
Intervencionisme estatal
alt
alt
baix







· Escola de Frankfurt i el concepte d’indústries culturals

“Els mitjans de comunicació de masses són el producte de la industria cultural, que manté passiva la...