Apuntes griego

1. PRESENTACIÓ: EL SUBSTANTIU COM A PARAULA VARIABLE      En grec clàssic, el substantiu presenta diverses terminacions o desinències  segons la seva funció sintàctica en l’oració.    Aquest procediment sintàctic afecta tot el sistema nominal:    • substantius o noms,   • article  • adjectius  • pronoms    Observa aquest fet en els textos A i B i en els topònims del mapa. Pots llegir‐los amb l’ajut dels vocabularis corresponents.    Observa que hi ha altres tipus de paraules que són invariables i sempre  apareixen igual (tret de possibles  ajustaments  fonètics:  οὖ οὖχ οὖκ):    • conjuncions: καὶ, γὰρ, ἆρα  • adverbis: ποῦ, οὖ, ναί, μὴ, αὖθις  • interjeccions: ὦ  • preposicions: εἰς, πρός, ἐν      VOCABULARI TEXT A    αἱ ᾿Αθῆναι   Atenes   ἀκού‐ουσι (ν) escolten, senten  βαίν‐ει  va βλέπ‐ει   mira  Βυζάντιον   Bizanci  δὲ   i; però  εἰς   a, cap a (entrada)    εἰς Εὔβοιαν    fins a Eubea    εἰς τὸ πλοῖον    al vaixell    εἰς Χί‐ον   fins a Quios  εἰς‐βαίν‐ει   embarca  εἰς‐βαίν‐ουσι(ν)   embarquen  ἐν   a     ἐν Βυζαντίῳ   a Bizanci    ἐν Εὐβοίᾳ   a Eubea    ἐν Χίῳ   a Quios  1

ἐξαίφνης   de sobte  ἔπειτα   després, aleshores, tot seguit  ἐστι(ν)   és, està  καὶ   i καὶ … καὶ   ...i... (ambdós)  μὲν ... δὲ   d’una banda...de l’altra  ὁ   el, en  ὁ Δικαιόπολις    Diceòpolis  ὁ Ζηνόθεμις     Zenòtemis  ὁ Ἡγέστρατος   Hegèstratos  ὁ κυβερνήτης    el capità  ὁ ῥαψῳδός   el rapsode  οἱ   els     οἱ   ναύται   els mariners ὁρ‐ᾷ   veu  ὁρ‐ῶσι(ν)   veuen  οὖν    en efecte  πλ‐εῖ   navega  πρὸς    cap a (aproximació)    πρὸς τὰς Αθήνας   cap a Atenes    πρὸς τὴν γῆν    cap a terra   πρὸς τὸν Πειραιᾶ    cap al  Pireu  τε… καὶ    ... i ... (ambdós)  τέλος   finalment, a la fi  τὴν la     τὴν ἀκρόπολιν   l’Acròpolis  τί;   què?  τὸν   el     τὸν Παρθενῶνα   el Partenó  τὸ   el (neutr.)    τὸ πλοῖ‐ον   el vaixell  ψόφ‐ον   un soroll      VOCABULARI TEXT B    ἀκού‐ω   sento   ἀκού‐εις   sents   ἀκού‐ομεν   sentim   ἄκου‐ε   escolta!  ἀληθῆ   la veritat  ἀλλὰ   però, sinó   ἆρα   és que…?   2αὖθις  una altra vegada  βλέπε   mira!  γὰρ   car, ja que     δεῦρο   aquí    Δικαιόπολι   Diceòpolis   ἐγώ   jo   ἔγωγε   el que és jo, jo  ἐλθ‐έ   vine!   ἐστι(ν )  és, està   Ζεῦ   Zeus   Ζηνόθεμι   Zenótemis!  ἡ   la     ἡ ἀκρόπολις   lʹacròpolis   ἰδού   ei! mira!   καὶ   també  καλός   bell, bonic  καλὴ   bella, bonica  καλόν   bell, bonic (neutre)  κυβερνήτα   capità!  λέγ‐εις   dius     μὰ Δία   per Zeus! μὴ   no (+imper.)   ναί   sí  νῦν   ara  ὁ Παρθενών   el Partenó      τὸν Πειραιᾶ   El Pireu  ὁρ‐ῶ   veig   ὁρ‐ᾷς   veus  οὐ   no  οὐδὲν   res   οὖν   en efecte   ὁ ψόφος   el soroll   ποῦ   on?   σαφῶς   clarament  σὺ   tu   

3

2. MOSTRES DE L’OPOSICIÓ DELS CASOS. Textos A i B    Aquestes paraules al NOMINATIU presenten una ς final i en VOCATIU cap:                          Nominatiu                        Vocatiu    ὁ Δικαιόπολι‐ς           ὦ Δικαιόπολι    ὁ Ζηνόθεμι‐ς           ὦ Ζηνόθεμι    ὁ κυβερνήτη‐ς           ὦ κυβερήτα      Aquestes paraules ,  si al NOMINATIU presenten una ‐ς final,  a l’ACUSATIU presenten una  ‐ν  final;  si al NOMINATIU presenten una ‐ν final, a l’ACUSATIU s’afegeix una  ‐α :    Nominatiu                      Acusatiu    ἡ ἀκρόπολι‐ς                    τήν  ἀκρόπολι‐ν   ὁ Παρθενών                     τὸν Παρθενῶν‐α    ὁ ψόφο‐ς                      τὸν ψόφο‐ν      3. MOSTRA DE LΑ IDENTIFICACIÓ DE CASOS      EN CORRESPONDÈNCIA AMB UNA FUNCIÓ SINTÀCTICA     Text B /  Observa que els substantius que funcionen com a COMPLEMENT DIRECTE   presenten una ν final, característica de l’ACUSATIU (singular):      ἐγὼ γὰρ τὴν ἀκρόπολιν οὐχ ὁρῶ.    ἆρα καὶ σὺ τὴν ἀκρόπολιν ὁρᾷς;    ἆρα ἀκούεις καὶ σὺ τὸν ψόφον;   καὶ ἐγὼ τὸν ψόφον αὖθις  ἀκούω. 

4

Text A /  Observa que els substantius precedits per la preposició εἰς o πρὸς,  que funcionen com a COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL de direcció cap a  on,  presenten una ν / α  final, característica de l’ACUSATIU (singular) :      εἰς τὸ πλοῖον    εἰς Χίον   ...