apuntes internacional

TEMA 3: LA TEORIA GENERAL DE L’ORDENAMENT JURÍDIC-ADMINISTRATIU.
1. La tipologia de les fonts juridicoadministratives

El Dret administratiu és propi i substancial perquè es regeix a partir de les seves pròpies fonts, diferents a les d’altres branques del dret en forma d’aplicació i de fons. El Dret administratiu constitueix un Ordenament jurídic i, per tant, l’Ordenamentjurídicoadministratiu és la part de l’Ordenament jurídic que afecta o es refereix a l’Administració Pública. L’Administració és una organització integrada en una altra més àmplia, l’Estat i l’Ordenament jurídicoadministratiu és l’expressió d’aquesta organització.

L’ordenament jurídic resulta ser una unitat amb vida pròpia, independent i diferent de les pròpies normes, que són tals, precisament, quan s’integren enell. Es pot dir que les normes canvien, però l’ordenament roman ja que romanen els seus principis. La interpretació de cada norma és la comprensió del seu sentit com a operació necessariament prèvia a la seva aplicació i és, per la mateixa raó, una interpretació de l’ordenament sencer en el que aquesta norma s’integra i dins del qual té la seva significació.

Històricament el Rei absolut primer,l’Estat revolucionari després, van pretendre monopolitzar la creació del dret, estatalitzar-lo eliminant totes les fonts no procedents del propi Estat, les fonts reflexives, escrites i autoritàries, la llei i el reglament en particular.

En el nostre sistema jurídic hi ha pluralitat de fonts. Però què és una font del dret? La forma en que es manifesta una norma i també l’origen d’aquella norma(qui ha sigut l’òrgan que l’ha dictat, etc.). Hi ha dos tipus de fonts:
Fonts materials: són els fenòmens socials que contribueixen a formar la substància o matèria del dret (dret substantiu), és a dir, els factors i elements que determinen el contingut de les normes jurídiques (la moral, la política, el dret natural...).
Fonts formals: forma externa en que es pot manifestar una font.
Fontsdirectes: contenen en si mateixes una norma (CE).
Fonts indirectes: no són veritables normes jurídiques, però ajuden a la seva producció i comprensió (jurisprudència o doctrina).
En l’ordenament jurídic espanyol ha estat tradicional fins ara la regulació de les fonts del dret mitjançant el CC (art. 1). Podríem pensar que es una matèria mes aviat constitucional, però sempre ha estat regulada perl’art. 1 CC, que determina:
Que les fonts de l’ordenament jurídic espanyol son la llei, el costum i els principis generals del dret.
Que no tindran validesa aquelles disposicions que contradiguin una norma de rang superior.
Que el costum regirà només en defecte de llei aplicable, sempre que no sigui contrària a la moral o a l’ordre públic i que resulti provada. Els usos jurídics que no siguinmerament interpretatius d’una declaració de voluntat tindran la consideració de costum.
Que els principis general del dret s’aplicaran en defecte de llei o costum, sense prejudici del seu caràcter informador de l’ordenament jurídic.
Que les normes jurídiques contingudes en els tractats internacionals no seran d’aplicació directa a Espanya en tant no hagin passat a formar part de l’ordenament internmitjançant la seva publicació integra en el BOE.
Que la jurisprudència complementarà l’ordenament jurídic amb la doctrina que, de mode reiterat, estableixi el TS a l’interpretar i aplicar la llei, la costum i els principis generals del dret.
En aquest article s’estableix el codi de fonts tradicional. Podríem afirmar, però, que no s’ajusta a la realitat ja que no fa cap tipus de referència alreglament, és a dir, la norma jurídica dictada pel . Quan en l’art. 1 CC se’ns parla de les fonts i es refereix a llei, ho hem d’entendre en el sentit més ampli, general i abstracte, referint-se a qualsevol norma escrita.
Podríem establir una altra classificació distingint entre:
Les FONTS PRIMÀRIES del Dret Administratiu que s’apliquen sempre que concorrin els supòsits de fet que determina la...