APUNTES UNIVERSIDAD

MAX WEBER:
La aportació fonamental de Weber a la sociologia és dir quins són els tipus d’ideals i quins són els seus trets comuns. Abans de Weber no es parla de tipus d’ideals en sí. Per altra banda, Weber té com a punt de referència, guia de la seua investigació sociològica la racionalitat a través de la reducció de la complexitat de la realitat a tipus ideals per tal de facilitat la seuacomprensió.
Amb racionalitat podem parlar de lògica, del perquè de les coses... La racionalitat il·lustrada és la raó de la Il·lustració, on el subjecte abstracte, universal, posseeix una raó mitjançant la qual percebre la realitat. Eixa raó il·lustrada és la raó utòpica, la raó de ser de les coses. La racionalitat il·lustrada també ens parla de una raó ideal, la qual ens diu com han de ser lescoses.
Altra racionalitat és la racionalitat històrica o progressiva, la qual és com havien entés la racionalitat sociòlegs anteriors. Mantenien la racionalitat històrica com un progrés.
Però Weber fuig del concepte de progrés (pensava que era valorativament positiu). Doncs fuig d’això perquè pensa que els valors són qualitativament relatius (cadascú pensa que una cosa és valuosa o no). Aixídoncs, si Weber no parla de racionalitat il·lustrada ni històrica, la racionalitat Weberiana representa la racionalitat pràctica o raó practica (la raó que té en compte la adequació dels mitjans als fins, és a dir, que els mitjans utilitzats siguen adequats per al fi concret).
El problema de la racionalitat en Weber és que aquest no dona ninguna definició, sinó que es refereix a diferents significatssegons els especialistes, etc. Cadascú ha d’endevinar a quina racionalitat es refereix al llegir-lo. Així doncs, en general, els especialistes divideixen la racionalitat de Weber en quatre tipus:
Teòrica: té com a objecte el coneixement de la realitat social
Pràctica: interpreta eixa realitat en funció dels interessos particulars dels agents o actors (de qui executa la acció)
Substantiva:interpreta eixa realitat en funció de valors
Formal: té en compte la subjecció d’accions o conductes a regles i procediments previs d’aplicació generalitzada
A Weber li interessa especialment la racionalitat formal, la qual valora positivament com una conquesta de la societat occidental. Però no amaga la seua por de que en un futur eixa racionalitat ofegui el pensament lliure i “tanqui a lahumanitat en una gàbia de ferro”.
La sociologia per a Weber és una ciència que intentaria una comprensió interpretativa de la acció social (quasi totes les accions que executem) per a arribar a una explicació causal del seu curs i dels seus efectes. També la descriu com a una comprensió dels individus típicament diferenciats.
Weber entén que l’acció s’estudia perquè té un significat especial perl’actor; de manera que eixos fets o accions tenen per una banda un significat subjectiu per a la gent, i a més estan orientades cap als altres. Aquest pensa que el significat objectiu el podem saber mitjançant la observació, la indagació de les motivacions...
En la metodologia de Weber trobem: el concepte de causació adequada (la causa d’un efecte seria adequada si en la ment suprimeixen eixa causa ise veu que el efecte no s’haguera produït), el concepte de significació subjectiva de l’acció i el concepte de tipus ideal.

---------


Per a ell, la explicació que requereix un fenomen social no pot ser la mateixa fenomen natural: l’home té consciència i actua sempre amb una intencionalitat que no pot ser ignorada a l’hora d’aplicar l’acció (fenomen).
Weber diu que l’explicació de laconsciència a través de la realitat material externa és convenient i necessària (al igual que Marx), però, a més una s’ha d’afegir una indagació del contingut de la consciència i de com influeix la consciència i la matèria; és a dir, per a Weber la consciència influeix en les condicions materials i les condicions materials influeixen en la consciència.



Per a Weber,...