Apuntes



EDUCACIÓ
INCLUSIVA


















Alicia Ribas Fernández
4 de Octubre de 2010


TEMA 1: EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE L’EDUCACIÓ ESPECIAL


Debats permanents:

-La funció d’exclusió o/i inclusió de l’educació especial.
Ex: Quan els treuen de classe, l’existència de centres d’educació especial (exclusió).

-L’educabilitat o no dels subjectes a que es refereix l’educació especial.
Ex: A Itàlia des de1970 no hi ha centres d’educació especial, tots estan a centres ordinaris.

-L’aprenentatge i l’accés a la parla.
Ex: Una persona sorda pot aprendre a parlar, el que pot crear el debat es aprendre el llenguatge oral o el de signes.

Condicionada per dues variables:

-Les actituds socials en relació a la diferència.

-La ciència i les perspectives sociopolítiques que trobem en cada període.

Unelement molt important es la ciència, hem anat evolucionant perquè ens explica el perquè de les coses. (Hi havia persones sordes de naixement i no sabien perquè).
La ciència ens ha ajudat a prevenir malalties o a prevenir distintes discapacitats. (Àcid folid ho prenen les dones que es troben en estat per prevenir una espina bífida).
La societat canvia, la percepció social canvia depenent d’un lloc aun altre. No es el mateix una persona amb discapacitat a Europa que a Africà perquè les percepcions socials canvien. La percepció social es troba molt vinculada al concepte.


Procés anterior al S. XVIII:

-Èpoques romana i grega (els discapacitats eren condemnats a mort).
-Edat mitjana (creien que eren persones posseïdes).
-!567: “Tractat sobre l’engendrament d’idiotes” de Paracels (llibre queparla de persones amb discapacitat).
-El segle XII s’anomena “l’època del gran tancament” (les persones discapacitades estaven tancades).

Al llarg de l’historia han tingut una despectiva, se’ls anomenava idiota o retrasat.
DISCAPACITAT és la denominació més adequada. Quan parlem de deficiència no es parla de la persona, si no del que falla (deficiència visual). En termes administratiuss’utilitza més minusvalia.

Els segles XVIII i XIX:

Aquí hi ha un canvi molt significatiu en l’evolució de l’educació especial.

-Moviment pedagògic encapçalat per Pestalozzi i Froëbel.
-Transformacions socials derivades de la revolució industrial i l’obligatorietat de l’ensenyament.
-Els discapacitats psíquics comencen a ser tractats com a persones.
-ITARD (pare de l’educació especial) i SEGUIN.Pel·lícules recomanades: “El nin salvatge”, “El milagro de Ana Sullivan”, “L’home elefant”.
Llibre: “La capacidad de ser sujeto” de Nuria Pérez Lara.

ITARD

-Llibre “Els primers desenvolupaments del jove salvatge d’Aveyron”.
-Divideix l’educació del nin salvatge en dos parts: introdueix en nin en la vida social i l’educació intel·lectual de l’idiota.
-Comença per l’activitat sensorial, seguit delprocessos d’audició i llenguatge i acabar amb l’exercitació del pensament abstracte.
-Va aconseguir que l’educació es basés en l’alumne en lloc de fer-ho en els continguts.


SEGUIN

-Fou seguidor de les aportacions d’Itard.
-1846 “Tractament moral, higiènic i educació dels idiotes”.
-Les seves aportacions foren de gran impacte per l’educació especial del S.XX.
-Donava molta importància a l’entorn del’aprenentatge.
-En el seu treball destaca la creació de material didàctic.

Va continuar les aportacions d’Itard. Va ser molt important en que els educadors haurien de crear un material didàctic adequat als nins.




Montessori

-Idees revolucionàries, seguidora d’Itard i Seguin.
-Preparació de l’Infant per a l’aprenentatge de la lectura i escriptura.
-Va proclamar la superioritat del mètodepedagògic per damunt del mèdic pel tractament d’infants amb discapacitat.
-Va crear abundant material didàctic per treballar amb els infants.

Era una pediatra italiana que va seguir les aportacions d’Itard i Seguin.
Va crear un sistema per els nins de lectures i escriptures a través d’un mètode pedagògic sobretot amb els infants amb discapacitat.

Esdeveniments més notables en la primera...