Apunts antígona

Mireia Cabello i Marta Muñoz
1.EL MITE D’ANTÍGONA A L’ANTIGUITAT CLÀSSICA
Segons diu el mite, la història d’Antígona comença quan Laios i Iocasta tenen un fill, en contra del Déu Apol·lo, el qualel maleeix fent que el seu propi fill el mati, i s’hagi de casar amb la seva pròpia mare. D’aquest matrimoni del fill, Edip amb la seva mare, Iocasta neixen Antígona, Ismene, Etèocles i Polinices.Quan Iocasta s’assabenta que Edip és el seu fill, se suïcida i Edip es treu els ulls. Aquest, tancat a la torre mor i el regne de Tebes queda pels fills Etèocles i Polinices, els quals regnen un anycadascú, fins que Etèocles decideix que ell ha de ser l’únic rei de Tebes, és recolzat per Creont, germà de la seva mare. Els dos lluiten pel poder de Tebes, i moren els dos.
Creont decideix que nomésEtèocles mereix ser enterrat amb luxe, mentre que a Polinices el deixen tirat fora de la ciutat. Antígona i Ismene s’oposen a que el seu germà no sigui enterrat dignament. Ismene es fa enrere, peròAntígona persisteix fins a la seva pròpia mort.

2. ANTÍGONA I EL TEATRE CONTEMPORANI: BERTOLT BRECHT I JEAN ANOUILH
Maite Torres i Azahara Marzo
A una època on Europa es trobava plena de països ambrègims totalitaris, alguns autors van utilitzar la tragedia grega d’Antígona per denunciar la situació dels seus països.
Antígona presenta un paralel·lisme entre la baralla i la guerra entre dosgermans i les disidències del pais al qual pertany l’autor, Espanya i Catalunya al cas d’Espriu (amb la dictadura franquista). Alemanya al cas de Bertolt (amb la dictadura de Hitler) i França al de JeanAnouilh (amb l’ocupació dels nazis).
Espriu no està influenciat per l’autor francès, ja que no sabia de l’existencia de la seva obra però sí de l’alemany, ja és un dels autors que importa l’EADAG com anou model.
Com a conclusió, diferents autors d’Europa van denunciar la situació dels seus països utilitzant el paral·lelisme del mite d’Antígona.







3.ANTÍGONA EN EL TEATRE CATALÀ....